Marxa de torxes pel català i contra les retallades

Lo passat 21 de Desembre Tortosa va sortir al carrer per defensar la llengua i cultura catalanes, així com protestar vers la LOMCE i les retallades. La convocatòria, que va estar secundada per 300 persones, va respondre a la crida del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i va recòrrer el barri de Ferreries i el centre de Tortosa. 

El Sindicat de l'Esquerra Independentista va respondre així a les retallades en educació i al projecte de llei Wert, tot demanant una escola pública, catalana, laica i antipatriarcal.

Des d'Arran Terres de l'Ebre vam donar suport a la convocatòria i no pararem ni un segon fins aturar la reforma Wert, que pretèn residualitzar el català a l'escola i retallar-nos - encara més- el nostre sistema públic d'educació.

NI UN PAS ENRERA!

 

El militant d’Arran Terres de l’Ebre acusat de desobediència pels Mossos ha quedat absolt

El passat 14 de novembre, el mateix dia en que hi havia convocada vaga general, el nostre company Dennis C. va haver d’assistir a judici per una denúncia presentada pels Mossos d’Esquadra que culpaven al militant “d’una falta de desobediència als agents de l’autoritat”. Aquesta acusació es va fer el dia 11 d’octubre, quan cinc militants d’Arran sortiren per Tortosa a penjar pancartes denunciant la diada feixista de la Hispanitat.

Al judici, Dennis va denunciar que s’havia limitat a qüestionar la legalitat i els motius de l’escorcoll, que va considerar “un abús de poder exercit amb manca de respecte i eduació”.

El Col·lectiu contra la repressió a les Terres de l’Ebre denuncia que “és una nova mostra de la politització de l’acció policial dels Mossos a Tortosa i a l’Ebre”, ja que la sentència suggereix que no hi havia motiu per fer la denúncia que varen fer els Mossos contra el militant d’Arran. Com reconeix la sentència: “existió una intervención policial y parece que el denunciado no fue todo lo colaborador que debería haber sido, pero es que ni aunque hubiesen quedado acreditados no serian constitutivas de ilícito penal alguno”.

Dennís és membre d’Arran Terres de l’Ebre, del Casal Panxampla i partícip de diferents moviments socials del territori. Des d’Arran, considerem que aquesta acusació absurda fa palesa la repressió que estem vivint a les nostres terres i volem denunciar el malbaratament de recursos públics per formular denúncies infundades a persones que dia a dia lluiten per una societat més justa. Per això, demanem que es prioritzi la persecució dels banquers, defraudadors i polítics corruptes, ja que són ells els veritables culpables de la crisi que estem tots avesats a patir.  

Prou repressió, només lluitant tenim futur!

Arran Terres de l’Ebre

Agitació per la llengua!

La Llengua ni tocar-la! Canya contra l'ofensiva espanyolista als Països Catalans!

Pancartes a Roquetes i Tortosa:

 

 









        

 

                         Manifestació 10/12/12 a Tortosa.                                                       500 persones a la la Plaça de l'Ajuntament.
                        "En defensa de l'escola en català"



Pancarta contra la Constitución Española.

Contra els atacs al català: insubmissió i independència

Un cop més, als Països Catalans rebem una altra onada d’espanyolisme més ferotge i retrògrad que intenta acabar amb la identitat nacional i cultural del nostre país. Aquest cop, l’agressió ve de part del Ministre d’Educació del govern espanyol, José Ignacio Wert, i pretén marginar el català a les escoles equiparant-lo al nivell de llengües estrangeres com l’anglès i el francès. L’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Ensenyament permetrà que els estudiants puguin obtenir el títol de Secundària o Batxillerat sense necessitat de saber català i obligarà les administracions autonòmiques a pagar les escoles privades dels alumnes que vulguin estudiar íntegrament en castellà si el sistema públic no ofereix aquesta opció. Així doncs, l’objectiu de la llei és que d’aquí pocs anys tots els alumnes cursin un mínim d’un 50% d’assignatures en castellà i que aquesta xifra vagi a l’alça.

Aquest atac segueix l’estratègia històrica de l’Estat espanyol de marginar el català per provocar-ne la seva eliminació i, per tant, la destrucció dels Països Catalans com a poble. Actualment, al jovent dels Països Catalans ens és impossible viure plenament en la nostra llengua: centres educatius públics on s’imparteixen la majoria d’assignatures en castellà o no respecten la llengua de docència, molts pocs mitjans de comunicació en català, pel·lícules majoritàriament doblades al castellà, impossibilitat de realitzar molts tràmits administratius i judicials en la nostra llengua, percentatge ínfim de productes etiquetats en català, etc. D’aquesta manera, el català es troba en una absoluta situació de marginació institucional arreu del país i la nova llei proposada pel Ministre Wert pretén eliminar-la d’un dels pocs àmbits on encara gaudia d’un cert prestigi.

Al País Valencià, la llei suposa un maquiavèl·lic cop contra la ja de per si molt pobre situació del valencià a les aules, a causa de la sistemàtica penalització de la nostra llengua al sistema educatiu d’aquesta part del nostre país, tot i que cada any hi ha més famílies que demanen escolaritzar els seus fills en català. A més a més, la situació del valencià ja s’havia vist fortament empitjorada amb la recent aprovació del Decret de Plurilingüisme. A les Illes Balears i Pitiüses, el govern de José Ramón Bauzà, l’any passat, ja va fer triar els pares dels alumnes en quina llengua volien escolaritzar els seus infants i ha reduït substancialment les hores en llengua catalana de les aules. Tot i aquesta ofensiva, les escoles i instituts d’arreu de l’illa de Mallorca es rebel·len i encara ara esdevenen enllaçats per la llengua. Al Principat de Catalunya, la llei destrueix la immersió lingüística de les aules, que havia aconseguit que el català fos la llengua de cohesió i vehicular a les escoles i instituts. Els i les joves d’arreu dels territoris del nostre país ocupat per l’estat espanyol observem com a aquest li molesta la nostra llengua i pretén eliminar-nos com a poble tot esborrant la nostra identitat. Tot i això, sabem que lluitant juntes podem plantar-li cara i aconseguir un futur on el català gaudisca del prestigi que li correspon.

Perquè contra la llei Wert, les joves tornarem a prendre els carrers en defensa de la nostra llengua; perquè amb l’Estat espanyol no tenim futur de cap tipus, el jovent ho tenim clar contra els atacs al català:

 INSUBMISSIÓ i INDEPENDÈNCIA!

CANYA A ESPANYA, NOMÉS LLUITANT TENIM FUTUR!

La CUP desembarca a la Terra Alta.

La CUP arriba a la Terra Alta i omple el Casal de Joventut de Gandesa amb més de 50 persones

La pluja del dissabte 17 no va atemorir a les més de cinquanta persones que van acostar-se al Casal de Joventut de Gandesa per poder assistir al primer acte de la Candidatura d’Unitat Popular a la Terra Alta.

Membres del grup de suport de la CUP Terres de l’Ebre de diferents pobles de la Terra Alta van decidir tirar endavant l’organització de l’acte i d’aquesta manera, donar a conèixer la CUP a la comarca. Per tal de fer visible la diversitat de la candidatura es va convidar com a ponents a diferents persones o col·lectius  de la comarca i del territori com ara Xavi Rodríguez –portaveu del Grup de suport a la CUP de les Terres de l’Ebre i Baix Maestrat-, Rafel Sanmartin – membre d’Arran Terra Alta-, Txús Carbó –membre de la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta, Gemma Ortega – sindicalista del sector sanitari-, Miquel Perelló –membre del Col·lectiu independentista del Priorat- i Roser Vernet – activista del Priorat i número 5 a les llistes de la CUP-AE per la demarcació de Tarragona-.

El primer torn de paraula el tingué Xavi Rodríguez, que va explicar que el poc temps no ha deixat fer les coses com més els hauria agradat “explicar que és la CUP, anar a presentar el projecte a les entitats, a les associacions, als col·lectius i a les persones que estan defensant el territori i que estan lluitant per una societat més justa”. També va respondre a la pregunta: i la CUP què pot aportar a les Terres de l’Ebre? “La CUP pot aportar aire fresc a la política ebrenca, [...] un altre model de territori allunyat del que han construït fins ara que ens ha conduit a ser el territori de Catalunya amb més atur”. També remarcà que “les Terres de l’Ebre no som el sud de Catalunya, som el centre dels Països Catalans”.

D’alta banda, Rafel Sanmartín posà la veu al col·lectiu d’Arran Terra Alta, que ara per ara, compta de sis militants a la comarca. Des del grup juvenil es va demanar el vot per la CUP, ja que consideren que “les nostres propostes podran ser escoltades a aquelles institucions i mitjans que sempre han silenciat la veu dels joves”. Al mateix temps es va voler posar èmfasi en el fet que la CUP mai ha deixat sol al territori, com ho posa de manifest que fos la única formació política que es va mantenir al costat de la gent de l’Ebre en el darrer projecte de transvasament cap a Barcelona durant el govern tripartit.

A continuació, Txús Carbó, va fer un repàs de la feina feta per la plataforma amb els 14 anys de lluita i reivindicà la importància “d’escoltar a les plataformes” tot denunciant els abusius sous que cobren alguns polítics de la Terra Alta, com el president del Consell Comarcal. D’aquesta manera, animà a la CUP a estar al costat de les plataformes.

 Vinguda des del Priorat, Gemma Ortega parlà de tots els casos de corrupció que s’estan produint a la Sanitat catalana mentre que els hospitals i caps han de patir les retallades. Es referí a la feina feta pel regidor de la CUP a Reus, David Vidal, en la investigació de SAGESSA i de la revista “Cafè amb llet” en el desmantellament de la corrupció als hospitals de Blanes i Calella.

Per la seua banda, Roser Vernet remarcava que és l’hora de la CUP perquè “s’han acabat els intermediaris” i la CUP té la responsabilitat “que els hi passarem comptes cada dia, ara no poden no ser-hi”. Amb la seua línea de defensa al territori deia “lo dia 25 votarem per naltros, però no n’hi ha prou, ha de ser cada dia, no hem de vendre el territori per sobreviure”. Apuntà que anar al Parlament només és una eina per fer sentir la veu del carrer al Parlament i que “hem de ser capaços de ser radicals”, “ja n’hi ha prou de sorgits i pedaços, ara necessitem el vestit nou”. Per últim, Miquel Perelló explicà el programa electoral de la CUP-AE i el perquè de fer el salt a les eleccions del Parlament.

Havent acabat els parlaments, va haver-hi torn obert de preguntes i debat entre tots els assistents.

 Per últim, dos músics de la comarca, a so de gralla i tabal, interpretaren una jota que alguns s’animaren a ballar i la Muixeranga d’Alegemesí, entre d’altres peces tradicionals.

Des del grup de suport a la CUP,  es valora molt positivament el conjunt de l’acte i tenim clar que a la Terra Alta ja hem fet el primer pas cap a la unitat popular perquè també ho volem tot i considerem que ha arribat l’hora del poble.

CONTINUA LA POLÍTICA REPRESSIVA A TORTOSA

Jutgen un membre d'Arran Terres de l'Ebre en plena vaga general.

Avui dimecres 14 de novembre, dia de vaga general, el militant d'Arran Terres de l'Ebre, Dennís Colomé ha hagut d'acudir a judici per reclamar diverses vegades una actitud respectuosa i educada dels Mossos d'Esquadra. Els fets van ocòrrer el passat 11 d'octubre a la nit (abans de la diada e

spanyolista i feixista de la Hispanidad), quan una patrulla policial va aturar un cotxe amb quatre militants d'Arran "per haver realitzat maniobres sospitoses", és a dir, parar el cotxe en un semàfor roig. Durant la identificació Dennís va demanar reiteradament un tracte més respectuós, motiu pel qual ha estat denunciat per falta de respecte o desobediència lleu a l'autoritat.

El judici s'ha fet en vaga general, cosa que ha motivat la indefensió de Dennís que no ha pogut tenir la seua advocada perquè estava exercint el dret a vaga, i és una mostra més del malbaratament dels diners públics que es destinen als Mossos d'Esquadra, "que es dediquen a perdre el temps jugant a policies amb el jovent compromès pel territori i no es dediquen a perseguir els autèntics culpables d'aquesta crisi".

GRUP ANTIREPRESSIU DE LES TERRES DE L'EBRE

ARRAN Terra Alta segueix denunciant la plantació del bosc del FNJ a Orta

Dimarts 13 de novembre el President Artur Mas ha inaugurat a Horta de Sant Joan el bosc promogut pel Fons Nacional Jueu que homenatja als cinc bombers del GRAF Lleida morts pel desgraciat incendi de l’estiu del 2009 a aquesta població. A aquesta inauguració també hi va assistir el president mundial del FNJ, el Conseller d’Interior Felip Puig, Josep Maria Pelegrí, Francesc Xavier Pallarès i José Antolí, alcalde d’aquest municipi.

Mas va agrair al FNJ la iniciativa i remarcà que“és també una manera d’estrènyer els llaços i les relacions entre dos pobles que tenen molt en comú, Israel i Catalunya”.

ARRAN Terra Alta, com ja va denunciar el passat 29 de setembre, s’oposa a la plantació del bosc promogut pel Fons Nacional Jueu. Aquesta oposició no és fruit del no res, sinó que volem recordar que el FNJ es dedica a realitzar “bones accions ecològiques” a l’hora que recolza la colonització sionista als territoris palestins. Per tant, tenim clar, que aquesta acció a Orta és només una operació mediàtica per rentar-se la cara.

Des d’ARRAN creiem fermament que no es pot utilitzar el tràgic incendi amb el cínic objectiu d’establir un agermanament amb el lobby sionista responsable de l’ocupació de Palestina. Defensem la solidaritat internacionalista i si hi ha algú amb qui establir un agermanament és amb els pobles que, com el nostre, lluiten pel seu alliberament.

Per això, un dia després de la inauguració presidida pel President Mas, seguim denunciant aquesta plantació, ja que si fos realment necessària no s’hauria promogut a través del FNJ, a més a més, quan aquest ha rebut finançament de diferents institucions públiques del país.

Els Països Catalans amb Palestina

 pobles germans, pobles en lluita!

Una quarantena de persones es reuneixen a Vilalba dels Arcs per fer memòria de la ràtzia repressiva del 92 que van patir els independentistes catalans

El passat dissabte 27 d’octubre, Arran Terra Alta va organitzar un acte per donar a conèixer i, o fer memòria de la repressió viscuda per molts independentistes catalans durant els “Jocs de la vergonya” del 1992 a Barcelona.

Durant la vesprada, l’assemblea d’Arran va presentar l’organització al poble de Vilalba i a continuació, les quaranta persones aplegades a la Sala d’actes van tenir l’oportunitat de veure el documental. Varem poder comptar  amb la presència de tres dels encausats: Ramon Piqué, Xavier Tolosana i Pep Musté; i també amb el portaveu d’Alerta Solidària, Marí Majoral.

Havent vist el documental, varem començar una xerrada – debat en que sentirem les vivències i sensacions dels encausats vint any després, i també la veu del portaveu d’Alerta Solidària.  Majoral, va recordar que “tot i que aquella escalada repressiva queda lluny en el temps, hi han senyals preocupants – sobretot en la darrera vaga general- que indiquen clarament l’augment d’una escalada repressiva sense precedents cap als moviments socials i d’esquerres del nostre país”. “No oblidem que en la darrera vaga general van haver-hi 140 detinguts, dels quals 40 eren militants de l’Esquerra Independentista”.

En segon lloc comptarem amb la intervenció de Ramon Piqué, antic membre dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalns (CSPC) i actual Membre de l’Associació de Memòria Contra la Tortura. Piqué va destacar que la repressió contra el moviment ha existit des de sempre, posant com a exemple les detencions per portar una pancarta amb el lema “Independència” a la manifestació contra la LOAPA del 1982. Va cloure la seua intervenció recordant que “La repressió te com a objectiu doblegar a les persones”.

Pep Musté, fundador de l’MDT a Osona i del Casal Independentista de Vic i actual militant de la CUP, va recordar, que a banda del seu patiment físic o psicològic que podia ser més o menys, les víctimes indirectes de tota la operació, els familiars i amics més propers als encausats que d’una manera indirecta també varen patir els fets.

Finalment, Xavier Tolosana – militant de la CUP a Tarragona- que fou  l’únic encausat de la província de Tarragona, i  va ser va ser processat i empresonat  durant un any i mig a Guadalajara. Tolosana va coincidir amb Pep Musté en remarcar la gran solidaritat generada des de molts  àmbits diferents. “A Tarragona les mostres de solidaritat van ser molt importants. En tot moment va  participar-hi molta gent provinents de sectors que anaven mes enllà de l’esquerra combativa”. Finalment, i un xic emocionat, en Xavier va explicar que per ell, parlar sobre el tema li resulta una teràpia. “Mai acabes de superar  alguna cosa així, la sensació que algú pot fer-te tot el que ens van fer nomes aplicant la llei antiterrorista és molt dura”. Va recordar que a l’última xerrada  celebrada a Tarragona sobre la Operació Garzón, on va anar-hi com a  ponent, no va poder parlar per l’emoció continguda que sentia al recordar els fets i que sentia la necessitat de venir a Vilalba dels Arcs a fer el que no va poder fer a Tarragona.

Com a conclusió, Martí Majoral va afegir que tot i la repressió i les nombroses vicissituds que ha patit l’Esquerra Independentista, la majoria dels encausats del 1992 segueixen en peu de lluita. Pep Musté, Ramon Piqué i Xavier Tolosana, en son un bon exemple que encoratgen a tots els que també lluitem per l’alliberament nacional i social del nostre poble.

Des d’Arran Terra Alta valorem de forma molt positiva l’acte, tant per l’assistència com pel nivell i valor històric i polític de les intervencions. A aquells independentistes els devem que ara, 20 anys després, la lluita per la qual van ser detinguts, torturats i empresonats continuï més viva que mai a través d'un projecte sòlid, modern i majoritari entre amplis sectors del país i amb una expansió notable, també, de les seves propostes polítiques, com és la construcció de la unitat popular i la lluita per la independència i el socialisme. Sense ells, les noves generacions de militància independentista estarien orfes de referents i aquest país no hagués fet els passos que està fent per assolir la seva plena llibertat.

Data: Dissabte 27 d’Octubre de 2012

Hora: 19.00

Lloc: Sala d’actes de Vilalba dels Arcs

L'assemblea d'Arran Terra Alta us convida a Vilalba dels Arcs per tal de veure el documental "Operació Garzón, contra l'independentisme català". Enguany, s'han celebrat els 20 anys dels Jocs Olímpics en què l'independentisme va patir una ràtzia repressiva. Vint anys després, Llibertat.cat dóna a la llum este documental que ens permetrà copsar la desmesurada i surrealista persecució què hi va haver en plena "democràcia" a persones independentistes. Des d'Arran denunciem aquests fets, i condemnem tot tipus d'o pressió i falta de llibertat d'expressió, que en dies com avui encara és vigent.COMPTAREM AMB LA PRESÈNCIA DE PEP MUSTÉ I MARTÍ MAJORAL. Vos hi esperem! Esdeveniment al Facebook Sinopsi del documental: Aquest documental posa llum sobre un fet que s'ha intentat silenciar, dissimular i, fins i tot, ocultar. Parlem de l'Operació Garzón i la ràtzia repressiva que va patir l'independentisme català l'any 1992 amb l'excusa de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest 2012, Llibertat.cat, amb el suport d'Alerta Solidària i de l'Associació Memòria contra la Tortura, ha decidit posar en marxa aquest documental, finançat íntegrament a través del micromecenatge, que repassa la cronologia dels fets del que va significar aquella macrooperació política-judicial amb relats personals i de familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empara de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació, i la censura que van patir diversos periodistes. Un treball que recorda també l'allau de mostres de suport que es van rebre per part d'amplis sectors de la població i el rebuig a l'operació, així com les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés i la bufetada de la sentència d'Estrasburg contra el Regne d'Espanya. Tot plegat, una constatació que aquella operació repressiva no va aconseguir doblegar els principis polítics de la majoria dels independentistes detinguts, malgrat el terror i les mesures especials emprades contra l'Esquerra Independentista. A aquells independentistes els devem que ara, 20 anys després, la lluita per la qual van ser detinguts, torturats i empresonats continuï més viva que mai a través d'un projecte sòlid, modern i majoritari entre amplis sectors del país i amb una expansió notable, també, de les seves propostes polítiques, com és la construcció de la unitat popular i la lluita per la independència i el socialisme. Sense ells les noves generacions de militància independentista estarien orfes de referents i aquest país no hagués fet els passos que està fent per assolir la seva plena llibertat.

Comunicat dels fets de la nit de l'11 d'octubre

Des de l'assemblea d'Arran del Baix Ebre es volia aprofitar la vespra del 12 d'octubre, dia de la hispanitat, per penjar diferents pancartes amb lemes com: “12 d'octubre res a celebrar,” i assenyalar els partits espanyolistes que utilitzen aquest dia per a fer exaltació de la suposada unitat d'Espanya. Una festa excloent que va directament en contra del poble català i en contra dels interessos de la nostra nació: els Països Catalans, i que reivindica el genocidi que van patir els pobles indígenes d'Amèrica.

Quan cinc militants circulaven amb cotxe pels carrers de Tortosa, van ser abordats per una patrulla dels Mossos d'Esquadra, que els va fer parar i estacionar el vehicle. Un cop aturats se'ls va demanar la identificació a tots els ocupants i van escorcollar el cotxe.

El tracte de menyspreu de la policia, va anar en augment quan es va demanar el número de telèfon mòbil a una militant, dada que no és obligatori donar ja que al DNI consten les dades necessàries.

La resposta no va ser la que ells esperaven, a partir d'aquí la seva actitud va ser encara més agressiva, espentejant i donant cops a dos militants.

Un d’aquests va ser agafat i estirat fins un racó on se'l va obligar a seure de forma violenta i va rebre amenaces. L'altra militant va ser separada de forma més moderada, però també havent rebut amenaces d'acabar a l'hospital si no col·laborava.

Al militant separat del grup se’l va citar verbalment a judici per a la setmana vinent, acusat de resistència a l'autoritat, quan realment va ser agredit per les forces de seguretat.

Segons la versió policial el motiu de voler identificar i escorcollar el cotxe va ser per una maniobra evasiva, tal com consta a l’acta d’incautació de material, però això no és cert, ja que la conductora va estacionar el vehicle quan va ser demanat pels agents.

Creiem del tot desmesurada l'acció policial que va arribar a mobilitzar uns 6 cotxes d'agents dels Mossos d'Esquadra, tant de paisà com amb uniforme, i Policia Local.

Aquest és un cas més emmarcat dins d’una onada repressiva que fa temps que patim a les Terres de l’Ebre i als Països Catalans, i no ens sorprèn l'abordatge del Mossos d'Esquadra el dia abans de la hispanitat ja que és una festa de caire espanyolista.

12 d’octubre, res a celebrar!
Contra la repressió més acció!

Arran Terres de l'Ebre
www.maulets.org/ebre
ebre@maulets.org

Alerta Solidària
www.alertasolidaria.org
alertasolidaria@alertasolidaria.org

Joves de moviments socials alemanys visiten les Terres de l’Ebre.

Després de conèixer diversos projectes de la ciutat de Barcelona, com ara el Casal La Respota del Fort Pienc o diferents projectes del  barri de Sants, i fer-hi una ruta històrica sobre l’anarquisme, van baixar cap a l’Ebre. L’estada va servir per intercanviar opinions, experiències i formes de treball de la lluita anticapitalista.

 El grup, estava format majoritàriament per membres de Soziale Bildung, col·lectiu de caire social centrat en la recuperació de la memòria històrica antifeixista, amb seu a la ciutat alemanya de Rostock, amb qui membres de Maulets i del Casal Popular Panxampla va mantenir un intercanvi l’agost de l'any passat.
Dijous 4, van visitar escenaris de la Batalla de l’Ebre. Allà van poder comprovar in situ la magnitud real de la guerra a casa nostra i en particular de l’espectacular ofensiva engegada pel bàndol antifeixista al juliol del 38.

A la nit es van traslladar a Deltebre, on van ser rebuts pel Centre Social Autogestionat “Lo Maset”. La trobada va resultar profitosa i va proporcionar un interessant intercanvi de punts de vista i d’experiències en el camp dels centres autogestionats, que com el Maset, intenten esdevenir un punt de trobada per a joves i per a diferents moviments socials i polítics.

Divendres 5 van anar al Delta de l’Ebre on Brian Cutts, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, va parlar sobre el moviment social articulat al voltant de la defensa del riu, i com aquesta lluita va proporcionar un lligam per a la gent del territori, i un estímul per canviar dinàmiques polítiques Més tard el grup es va traslladar al Casal Popular Panxampla de Tortosa on van ser rebuts per membres que van explicar-los l'activitat del Casal. A la tarda es va fer una ruta per Tortosa, durant la qual va sorprendre el monument franquista al mig del riu. L'explicació de la campanya per la seva retirada, va servir per debatre sobre els processos de desnazificació a Alemanya i la transició a l’Estat Espanyol.  

Finalment, el darrer dia el grup es va traslladar a la Fatarella, on l’escriptor Josep Gironès va fer una exposició dels Fets de la Fatarella, ocorreguts al gener del 1937, emmarcats en els primers enfrontaments dins la rereguarda republicana. Pensem que el coneixement d’aquells episodis resulta important per als moviments alternatius i exemplifica els enfrontaments i contradiccions que sempre ha tingut l’esquerra, i com no s'han de solucionar.

Des d'Arran Terres de l'Ebre pensem que la realitat cada cop més polièdrica que ens toca viure reforça la importància que té la comunicació entre les  persones que militem i ens organitzem per canviar el nostre entorn. Per tant, considerem molt profitosos aquest tipus d'intercanvis, ja que proporcionen diferents punts de vista, que poden ajudar a reforçar la nostra activitat política i incidir més en la societat.

Pobles germans, pobles en lluita: dels Països Catalans a Palestina

El passat dissabte 29 de setembre vora una quarantena de persones van reunir-se a l’espai de l’Ecomuseu d’Orta per tal d’assistir a la projecció del documental que porta per títol “Més enllà del mur, cançons contra l’apartheid” i una xerrada a càrrec de Montserrat Solà i Josep Mª Navarro.  

Esta convocatòria estava emmarcada com a resposta a les darreres notícies aparegudes a la premsa que expliquen la intenció del Fons Nacional Jueu (FNJ) de realitzar una replantació simbòlica de 500 arbres a la zona on van morir de forma tràgica cinc bombers dels GRAF Lleida al 2009. El FNJ és un lobby sionista que col·labora activament amb l’ocupació a Palestina i cerca donar una bona imatge de l’estat d’Israel i del sionisme arreu del món. De la mateixa manera, ens hem assabentat de l'agermanament del poble d'Orta amb l’assentament de colons del Yattir. Des d’Arran tenim clar que es tracta d’una operació mediàtica del FNJ, el qual es dedica a rentar-se la cara tot fent “bones accions ecològiques”, a canvi de recolzar la colonització dels territoris palestins.

Creiem que no es pot utilitzar lo tràgic incendi amb el cínic objectiu d’establir un “agermanament” amb el lobby sionista responsable de l’ocupació de Palestina. L’apartheid racista al qual estan sotmetent al poble palestí és massa greu com per a que el poble d’Orta permeti cap complicitat amb els opressors.

L’acte, que va començar a les 19.00 es va iniciar amb un documental que narra l’experiència solidària d’una brigada de músics d’arreu dels Països Catalans (Obrint Pas, Cesk Freixas, Pau Alabajos i Nabil) que van viatjar a Palestina per tal de conèixer de primera mà el que està succeint, tot transmetent els seus valors a través de la música.

Després va ser el torn per la Montserrat Solà, antropòloga, la qual ens va explicar les experiències viscudes arran del del seu viatge politicotúristic amb el guiatge de Sodepau  l’estiu del 2011 per Terra Santa. La Montserrat va voler destacar la importància d’anar a conèixer en primera persona com és la situació, ja que "fins que no ho vius no te n’adones de l’extrema gravetat dels fets". "L’estat israelià cada dia s’assegura de deixar clar als palestins que viuen sota una ocupació, generant situacions que arriben a ser esperpèntiques, com ara el fet que molta gent hagi de creuar dos punts de control per tal d’anar a comprar al pa", apuntava l’antropòloga. Per últim va voler posar de relleu la voluntat de totes les persones que viuen sota l’ocupació de seguir existint com a poble, sota la màxima irrenunciable  d’ EXISTIR ÉS RESISTIR.

L’acte va continuar amb la intervenció de Josep Maria Navarro, expresident i actual membre de l’ONG Sodepau i un dels fundadors de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina.  L’activista va fer un breu repàs històric al conflicte però també va voler reflexionar al voltant de l’emmirallament que alguns polítics catalanistes tenen vers el model  de l’estat d’Israel, qualificant-ho com a preocupant. Finalment, va concloure la seua intervenció  advertint dels perills que suposa construir un estat català en que el mercat sigui més important que les persones i no a l'inrevés. 

L’acte es va cloure amb un torn de preguntes al voltant de la situació del conflicte, tot posant de relleu la necessitat de donar una resposta a les intencions del FNJ. 

POBLES GERMANS, POBLES EN LLUITA!

Hurria Filistin (Llibertat per Palestina!)

Arran Terra Alta