dilluns, 29 d’octubre del 2012

Una quarantena de persones es reuneixen a Vilalba dels Arcs per fer memòria de la ràtzia repressiva del 92 que van patir els independentistes catalans


El passat dissabte 27 d’octubre, Arran Terra Alta va organitzar un acte per donar a conèixer i, o fer memòria de la repressió viscuda per molts independentistes catalans durant els “Jocs de la vergonya” del 1992 a Barcelona.

Durant la vesprada, l’assemblea d’Arran va presentar l’organització al poble de Vilalba i a continuació, les quaranta persones aplegades a la Sala d’actes van tenir l’oportunitat de veure el documental. Varem poder comptar  amb la presència de tres dels encausats: Ramon Piqué, Xavier Tolosana i Pep Musté; i també amb el portaveu d’Alerta Solidària, Marí Majoral.

Havent vist el documental, varem començar una xerrada – debat en que sentirem les vivències i sensacions dels encausats vint any després, i també la veu del portaveu d’Alerta Solidària.  Majoral, va recordar que “tot i que aquella escalada repressiva queda lluny en el temps, hi han senyals preocupants – sobretot en la darrera vaga general- que indiquen clarament l’augment d’una escalada repressiva sense precedents cap als moviments socials i d’esquerres del nostre país”. “No oblidem que en la darrera vaga general van haver-hi 140 detinguts, dels quals 40 eren militants de l’Esquerra Independentista”.

En segon lloc comptarem amb la intervenció de Ramon Piqué, antic membre dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalns (CSPC) i actual Membre de l’Associació de Memòria Contra la Tortura. Piqué va destacar que la repressió contra el moviment ha existit des de sempre, posant com a exemple les detencions per portar una pancarta amb el lema “Independència” a la manifestació contra la LOAPA del 1982. Va cloure la seua intervenció recordant que “La repressió te com a objectiu doblegar a les persones”.

Pep Musté, fundador de l’MDT a Osona i del Casal Independentista de Vic i actual militant de la CUP, va recordar, que a banda del seu patiment físic o psicològic que podia ser més o menys, les víctimes indirectes de tota la operació, els familiars i amics més propers als encausats que d’una manera indirecta també varen patir els fets.

Finalment, Xavier Tolosana – militant de la CUP a Tarragona- que fou  l’únic encausat de la província de Tarragona, i  va ser va ser processat i empresonat  durant un any i mig a Guadalajara. Tolosana va coincidir amb Pep Musté en remarcar la gran solidaritat generada des de molts  àmbits diferents. “A Tarragona les mostres de solidaritat van ser molt importants. En tot moment va  participar-hi molta gent provinents de sectors que anaven mes enllà de l’esquerra combativa”. Finalment, i un xic emocionat, en Xavier va explicar que per ell, parlar sobre el tema li resulta una teràpia. “Mai acabes de superar  alguna cosa així, la sensació que algú pot fer-te tot el que ens van fer nomes aplicant la llei antiterrorista és molt dura”. Va recordar que a l’última xerrada  celebrada a Tarragona sobre la Operació Garzón, on va anar-hi com a  ponent, no va poder parlar per l’emoció continguda que sentia al recordar els fets i que sentia la necessitat de venir a Vilalba dels Arcs a fer el que no va poder fer a Tarragona.

Com a conclusió, Martí Majoral va afegir que tot i la repressió i les nombroses vicissituds que ha patit l’Esquerra Independentista, la majoria dels encausats del 1992 segueixen en peu de lluita. Pep Musté, Ramon Piqué i Xavier Tolosana, en son un bon exemple que encoratgen a tots els que també lluitem per l’alliberament nacional i social del nostre poble.

Des d’Arran Terra Alta valorem de forma molt positiva l’acte, tant per l’assistència com pel nivell i valor històric i polític de les intervencions. A aquells independentistes els devem que ara, 20 anys després, la lluita per la qual van ser detinguts, torturats i empresonats continuï més viva que mai a través d'un projecte sòlid, modern i majoritari entre amplis sectors del país i amb una expansió notable, també, de les seves propostes polítiques, com és la construcció de la unitat popular i la lluita per la independència i el socialisme. Sense ells, les noves generacions de militància independentista estarien orfes de referents i aquest país no hagués fet els passos que està fent per assolir la seva plena llibertat.