El passat dissabte 27
d’octubre, Arran Terra Alta va organitzar un acte per donar a conèixer i, o fer
memòria de la repressió viscuda per molts independentistes catalans durant els
“Jocs de la vergonya” del 1992
a Barcelona.
Durant la vesprada,
l’assemblea d’Arran va presentar l’organització al poble de Vilalba i a continuació,
les quaranta persones aplegades a la Sala d’actes van tenir l’oportunitat de
veure el documental. Varem poder comptar amb la presència de tres dels encausats: Ramon
Piqué, Xavier Tolosana i Pep Musté; i també amb el portaveu d’Alerta Solidària,
Marí Majoral.
Havent vist el documental, varem començar una xerrada
– debat en que sentirem les vivències i sensacions dels encausats vint any
després, i també la veu del portaveu d’Alerta Solidària. Majoral, va recordar que “tot i que aquella
escalada repressiva queda lluny en el temps, hi han senyals preocupants –
sobretot en la darrera vaga general- que indiquen clarament l’augment d’una
escalada repressiva sense precedents cap als moviments socials i d’esquerres
del nostre país”. “No oblidem que en la darrera vaga general van haver-hi 140
detinguts, dels quals 40 eren militants de l’Esquerra Independentista”.
En segon lloc comptarem amb la intervenció de Ramon
Piqué, antic membre dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalns (CSPC)
i actual Membre de l’Associació de Memòria Contra la Tortura. Piqué va destacar
que la repressió contra el moviment ha existit des de sempre, posant com a
exemple les detencions per portar una pancarta amb el lema “Independència” a la
manifestació contra la LOAPA del 1982. Va cloure la seua intervenció recordant
que “La repressió te com a objectiu doblegar a les persones”.
Pep Musté, fundador de l’MDT a Osona i del Casal
Independentista de Vic i actual militant de la CUP, va recordar, que a banda
del seu patiment físic o psicològic que podia ser més o menys, les víctimes
indirectes de tota la operació, els familiars i amics més propers als encausats
que d’una manera indirecta també varen patir els fets.
Finalment, Xavier Tolosana – militant de la CUP a
Tarragona- que fou l’únic
encausat de la província de Tarragona, i va
ser va ser processat i empresonat durant
un any i mig a Guadalajara. Tolosana va coincidir amb Pep Musté en
remarcar la gran solidaritat generada des de molts àmbits diferents. “A Tarragona les
mostres de solidaritat van ser molt importants. En tot moment va participar-hi molta gent
provinents de sectors que anaven mes enllà de l’esquerra combativa”. Finalment,
i un xic emocionat, en Xavier va explicar que per ell, parlar sobre el tema li
resulta una teràpia. “Mai acabes de superar alguna cosa així, la sensació que algú
pot fer-te tot el que ens van fer nomes aplicant la llei antiterrorista és molt
dura”. Va recordar que a l’última xerrada celebrada
a Tarragona sobre la Operació Garzón, on va anar-hi com a ponent, no va poder parlar per
l’emoció continguda que sentia al recordar els fets i que sentia la necessitat
de venir a Vilalba dels Arcs a fer el que no va poder fer a Tarragona.
Com a conclusió, Martí Majoral va afegir que tot i la
repressió i les nombroses vicissituds que ha patit l’Esquerra Independentista,
la majoria dels encausats del 1992 segueixen en peu de lluita. Pep Musté, Ramon
Piqué i Xavier Tolosana, en son un bon exemple que encoratgen a tots els que
també lluitem per l’alliberament nacional i social del nostre poble.
Des d’Arran Terra Alta valorem de forma molt positiva
l’acte, tant per l’assistència com pel nivell i valor històric i polític de les
intervencions. A aquells
independentistes els devem que ara, 20 anys després, la lluita per la qual van
ser detinguts, torturats i empresonats continuï més viva que mai a través d'un
projecte sòlid, modern i majoritari entre amplis sectors del país i amb una
expansió notable, també, de les seves propostes polítiques, com és la
construcció de la unitat popular i la lluita per la independència i el
socialisme. Sense ells, les noves generacions de militància independentista
estarien orfes de referents i aquest país no hagués fet els passos que està
fent per assolir la seva plena llibertat.
