Comunicat del Grup de suport contra la repressió a les Terres de l'Ebre després del juí als dos activistes detinguts dissabte

"Els Mossos d'Esquadra van actuar desproporcionadament amb violència gratuïta"

El Col·lectiu de suport contra la repressió a les Terres de l'Ebre ha denunciat la manca de llibertat d'expressió que de manera reiterada es viu a Tortosa així com la brutalitat innecessària amb què van actuar els mossos dissabte passat. El Col·lectiu de suport ha volgut remarcar tres aspectes fonamentals després de tot el succeït durant les darreres 48 hores:

1. A Tortosa es viu una contínua limitació de la llibertat d'expressió: un grup de persones volia exercir el seu dret de llibertat d'expressió, manifestant el seu rebuig a la presència de símbols franquistes a la ciutat de Tortosa i el rebuig a les polítiques socials del govern Mas, unes polítiques que són les més antisocials de la història de la democràcia. I a més, es pregunten “com pot ser que un govern que vol donar lliçons de democràcia a Europa i a Madrid, reclamant el dret a decidir no deixe manifestar-se lliurement al poble”. “Com pot donar lliçons de democràcia un govern que quan apareix un conseller el blinda i impedeix qualsevol acció de denúncia i crítica? És aquest el grau de democràcia que ens vol oferir CiU en el nou estat català?” Els portaveus del grup de suport han destacat que no troben molta diferència entre l'actuació de la Guardia Civil, quan al juny del 1966 van detindre “preventivament”algunes persones antifranquistes poc abans que Franco inaugurés el monument feixista del riu, i l'actuació dels mossos d'esquadra aquest dissabte, quan davant la possibilitat que un conseller fos escridassat van espentar diverses persones i van detindre amb excessiva violència dues persones.

2. L'actuació dels mossos d'esquadra: una de les portaveus ha destacat que dissabte "ens volíem manifestar contra la política de retallades del govern Mas, un govern que diu no tenir diners per a serveis socials però sí que té per fer un desplegament desproporcionat de mossos d'esquadra”. Sempre que ve un càrrec del govern hi ha una mobilització de mossos d'esquadra innecessària, “voldríem saber quin va ser el cost d'aquest desplegament injustificable”. I “volem denunciar l'actitud poc professional dels mossos d'esquadra que van provocar el problema en lloc de resoldre'l, una polícia al servei del poble hauria de previndre els problemes i no generar-los.” A més l'actuació va fer un ús violent, desproporcionat i innecessari de la força. Per un poble que vol la llibertat, aquests exemples innecessaris d'abús d'autoritat no són precisament una bona carta de presentació.

3. Explicar els fets: algunes persones van entrar dins i fora no es va deixar entrar algunes persones amb l'excusa que no tenien invitació (tot i que molta gent va entrar sense tindre'n). Quan aquestes persones, a la porta del museu, van exigir la presència d'un representant polític que expliqués el motiu d'aquesta discriminació, els mossos van començar a espentar la gent fent-la fora de la porta i de la vorera. Les persones van començar a exigir un tracte respectuós i continuaven reclamant la presència d'algun polític que donés la cara. Fou en aquest moment on els mossos van detindre a Dennís utilitzant la força de manera desproporcionada, i el mes greu, gratuïtament perquè no hi havia cap perill, cap consigna de violentar la situació i el nombre de mossos era tres o quatre vegades més gran que el de la gent que reclamava. Detingut Dennís, la gent va reclamar tant per la detenció de Dennís com per la desmesura en l'ús del a força, i fou en aquest moment quan van detindre a Vicenç, de 63 anys d'edat, *tot això de molt males maneres i amb un ús abusiu i innecessari de la força*. En cap moment els assistents van voler entrar per la força al recinte, ni tampoc van oposar resistència a les espentes dels mossos d'esquadra, simplement volíem exercir el nostre dret a manifestar lliurement la nostra opinió.

Des del Col·lectiu contra la repressió de les Terres de l'Ebre seguirem lluitant per construir un món millor i seguirem denunciant la impunitat i prepotència amb la que actuen els mossos d'esquadra a Tortosa i a les Terres de l'Ebre. I aquesta impunitat té uns responsables polítics que ens demostren quin són els valors democràtics del partit que governa Catalunya. I precisament dissabte quan s'inaugurava una exposició sobre els bombardejos feixistes a Tortosa, “l'actuació de la policia es pot definir com a feixista, com l'actuació de la policia d'un règim feixista, amb abús, brutalitat i desproporció”.

LA VOSTRA LLUITA, LA NOSTRA DIGNITAT!

Des de les assemblees d'Arran de les Terres de l'Ebre i del Sénia ens solidaritzem amb la vaga indefinida dels docents de les Illes. Per això convoquem diumenge 6 d'octubre al pont del tren de Tortosa a les 12:00 hores per fer un vermut solidari per contribuir a la caixa de resistència. 

Així mateix animem a tothom a donar suport a través de compte 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya (a nom de l'Obra Cultural Balear).

La vostra vaga, la nostra dignitat! Endavant amb la lluita dels docents per la llengua i l'educació de qualitat.

COMUNICAT D'ARRAN EL SÉNIA

Des de l’organització juvenil d’ARRAN el Sénia, volem manifestar el nostre malestar i donar suport a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, a causa del que està succeint a la nostra costa.

En els darrers dies s’han registrat més de 300 moviments sísmics a la costa entre Alcanar i Vinaròs, lloc on es troba situat el magatzem submarí de gas Castor. Aquestes anomalies es donen a causa de les injeccions de “gas matalàs” al subsòl del Castor.

Ara, gràcies al treball constant de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, s’han paralitzat estes injeccions fins que l’Institut Geogràfic Nacional presente un informe a l’empresa Escal-UGS, qui afirma que la plataforma està situada a una zona d’important activitat sísmica, i s’excusa així dels moviments sísmics, segons ells “naturals”.

No podem permetre que destruixen el medi ambient, cosa que ja han fet, però ni molt menys podem acceptar que es pose en perill la vida de les persones que residim a les Terres del Sénia. L’oposició del poble a la que es va afrontar este projecte en els seus inicis no va fer que tant les empreses multimilionàries i capitalistes com l’estat que ens oprimeix, el paralitzessen. Davant d’esta actitud passiva, el poble que estimem la nostra terra hem de plantar cara, sortir al carrer i defensar el que és nostre.

NI UN PAM DE TERRA. NI UNA GOTA D’AIGUA!

Crònica de la taula redona "L'independentisme als Països Catalans"

El passat divendres 6 de setembre va tenir lloc al Centre Cívic de Ferreries una taula redona organitzada per l'assemblea d'Arran del Baix Ebre. Hi van participar tres ponents vinguts de diferents territoris dels Països Catalans.

El debat va girar al voltant del procés d'independència impulsat al Principat i plantejava les qüestions de la integració dels diferents territoris de nació catalana, la incidència del procés en estos i el paper de l'esquerra en tot el procés.

Francesc Miralles, activista econòmic i municipalista de Xàbia, a la Marina Alta, va afirmar que el PP està utilitzant l'últim recurs que té que és l'anticatalanisme davant el buit de govern i la situació econòmica desastrosa, i que al País Valencià, fora del mite que es té des del Principat, hi ha una base de població que ve de l'obrerisme que encara que vote al PP o a partits espanyols no és de dretes, i que si veu en l'independentisme una eina útil per a solucionar els seus problemes pot passar-s'hi.

Davant el debat de la unitat de l'independentisme, Miralles es va preguntar per a què havia de servir una suposada unitat i va afirmar que aquesta s'ha de forjar des de baix, i ha de servir per cobrir les demandes socials desateses i per proposar una alternativa real a la situació imperant. També va fer una reflexió sobre el paper de l'esquerra, afirmant que moltes vegades convé més escoltar que parlar per tal que no ens allunyem d'allò que preocupa realment a la gent.

Per altra banda, Marcel Pich, militant de l'esquerra independentista, músic i poeta va explicar que a Mallorca hi ha el govern més feixista i anticatalà dels últims anys, i que ni durant algun període de la dictadura les institucions illenques ho eren tant. Va afirmar, però, que també ara hi ha el moviment popular de resposta a la situació més gran dels últims anys, i va destacar la lluita dels docents de les Illes, posant els exemples dels tres directors de Menorca expedientats per no aplicar el decret del trilingüisme i la vaga indefinida dels docents.

També va destacar que el procés desencadenat al Principat ha fet augmentar substancialment l'independentisme a les Illes, fent posicionar alguns partits dins el sobiranisme, i que aquesta ideologia s'ha deixat de percebre com quelcom marginal sinó com una eina per millorar la vida dels mallorquins. Amb tot, va afirmar que aquest procés s'hauria de pensar més en clau Països Catalans, en referència a la votació ajustada dins l'ANC en que no es va incloure la sectorial de Mallorca dins de l'organisme, i també que aquest procés hauria de servir per canviar el sistema actual.

Finalment, Paulí Fontoba, regidor de Calaceit, va explicar que no s'ha d'entendre la Franja com un territori unitari, sinó com un seguit de comarques que formen part del Principat de Catalunya. Una de les estratègies que els diferents governs aragonesos han fet servir és la de canviar el mapa comarcal desdibuixant estes realitats. A la pràctica, però, hi ha uns lligams econòmics i culturals que pesen molt. El Matarranya, per exemple, es troba molt més a prop de Barcelona que de Terol, i és una comarca amb forts vincles amb la Terra Alta, ja que s'hi fa el mateix tipus d'oli i de vi. En aquest sentit, Fontoba va apostar per propostes que ja s'estan portant a terme com ara la de coordinar les fires de l'oli de Calaceit i la Fatarella o apostar des del Matarranya per integrar-se a la declaració de Reserva de la Biosfera feta per la UNESCO a les Terres de l'Ebre. Per altra banda, va estar convençut que una possible independència del Principat ajudaria a fer avançar la consciència nacional dels franjolins, i també faria replantejar posicionaments d'alguns polítics locals, tot i que també podria intensificar la repressió, sobretot a nivell institucional, la qual cosa ja s'ha copsat amb iniciatives com la derogació de la llei de llengües de l'Aragó i la invenció del LAPAO i LAPAPYP.

Un fet en el que tots els ponents coincidien és en que un procés d'independència al Principat faria replantejar el model de l'estat espanyol, i seria un trencament irreversible que faria augmentar l'anhel de llibertat a tots els pobles de la península. Pel que fa als Països Catalans, si bé podria fer augmentar la repressió dels estats espanyol i francès, també podria ser una esperança per als diferents territoris i segurament faria replantejar alguns posicionaments.

Des d'Arran Baix Ebre creiem necessaris estosdebats per no perdre de vista el nostre horitzó polític i conèixer i escoltar diferents visions del procés des de diferents territoris. La independència passa per no fer una segona transició, sinó esdevenir un trencament democràtic amb els estats espanyol i francès. També ha de suposar l'alliberament social, nacional i de gènere de tota la nació i ha de ser una eina útil per solucionar les desigualtats socials i els problemes que aquestes generen en el dia a dia de les persones i este és el motiu pel qual hem de lluitar.

Taula redona: La situació de l'independentisme als Països Catalans

Des de l'assemblea d'Arran del Baix Ebre hem preparat un acte que comptarà amb tres ponents vinguts de Mallorca, la Franja i el País Valencià que explicaran l'incidència del procés independentista als seus territoris, i la seua visió de cap on ha d'anar l'independentisme d'esquerres transformador per avançar en l'integració dels diferents territoris que formen la nació catalana.

Serà el divendres 6 de setembre a les 19,30h al Centre Cívic de Ferreries (Tortosa)

Intervindran:

Marcel Pich, militant de l'Esquerra Independentista de Mallorca
Paulí Fontoba, polític de Calaceit (Matarranya)
Francesc Miralles, exmilitant de Maulets de Xàbia (Marina Alta)

"Al Pinell, alternatives a la Terra Alta"

Article de l'escriptor i periodista Xavier Garcia, publicat al diari "La Veu de l'Ebre"

el 10 de Maig del 2013, sobre les "Jornades de desenvolupament, futur i alternatives a la Terra Alta", organitzades per Arran al Pinell de Brai.

La lluita antipatriarcal contra l'homofòbia i la transfòbia

Divendres 7 de juny us invitem a la xarrada que farem a les 19,30 h al Casal Popular Panxampla de Tortosa.

"La lluita antipatriarcal contra l'homofòbia i la transfòbia" a càrrec de Marc Garriga, membre del Brot Bord. 

A continuació hi haurà sopar popular.

Us hi esperem!

Amb la lluita antipatriarcal, ni un pas enrere!

Més informació: brotbord.blogspot.com

El jovent d’Arran Terra Alta apostem per un futur a la comarca allunyat del sistema capitalista

Crònica de la Jornada de desenvolupament, futur i alternatives per a la Terra Alta

El passat dissabte 11 de maig més d’una trentena de persones ompliren la Sala Polivalent del Pinell de Brai d’il·lusió i ganes de construir un futur millor per a la seua comarca. Convocats per Arran Terra Alta i amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pinell, l’acte tenia com a objectiu fer una radiografia de l’estat socioeconòmic de la Terra Alta per poder saber i entendre d’on ve, en quina situació està i quines alternatives de futur hi ha.

La jornada estava distribuïda en tres ponències i la projecció d’un documental. La primera ponència la va encetar un membre d’Arran Terra Alta, fent la presentació de l’acte i exposant els objectius d’aquest: la necessitat que tenim de fer “una reflexió serena, aturar-se a pensar on estem, on volem anar i d’on venim” i convidant a utilitzar el “dret a decidir, amb un significat més ampli més enllà del nacional, també decidir sobre quin sistema econòmic i quin tipus de desenvolupament territorial volem”. A continuació, el periodista Xavier Garcia realitzà una introducció històrica, econòmica i filosòfica a la qüestió, exposant les arrels de l’actual crisi econòmica com també la situació de les Terres de l’Ebre. Seguidament, l’actual alcalde del Pinell de Brai Lluís Melich va exposar breument alguns punts d’un estudi de la comarca realitzat per Derruta, del qual ell en va ser coautor. La seua intervenció ajudà a comprendre les mancances de la comarca i també totes les seues potencialitats i les formes per poder explotar-les. També explicà l’aposta que s’havia fet des del consistori del Pinell, amb la proposta de “El Pinell de Brai més viu que mai”, una proposta en què treballen conjuntament tots els agents turístics del municipi.

A les dotze del migdia va començar la segona ponència dedicada a la defensa del territori. La primera intervenció anà a càrrec de Manolo Sanmartín, antic activista de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta (PDTA) i copropietari del Celler Bàrbara Forés. Sanmartín repassà l’origen de la lluita contra la mala gestió efectuada en la instal·lació de centrals eòliques a la comarca. Amb la intenció de donar una visió integral de la situació, va analitzar els diferents errors que des del punt de vista de la PDTA s’han comés, ja sigui des del punt de vista mediambiental, de la gestió econòmica, política i municipal per part dels diferents agents que van intervenir a l’hora de la implantació eòlica.

Després va ser el torn de Josep Sabaté, activista per la defensa del territori i ex-membre de l’organització Maulets, el qual va repassar cronològicament les lluites a les Terres de l’Ebre durant els últims tretze anys i les diferents causes que han fet de la defensa del territori un actiu clau per entendre la situació a casa nostra. Sabaté va voler emfatitzar sobre el que s’ha avançat durant estos últims deu anys i afirmà que “hem de deixar de fuetejar-nos; a les Terres de l’Ebre s’ha anat produint una resposta col·lectiva gens menyspreable i molts cops numèricament superior a la d’altres zones on a priori es té la sensació que existeix més mobilització social”.

Va cloure la ponència Júlia Urgell, membre de Jóvens de les Terres de l’Ebre, la qual va explicar la funció que té aquesta organització: un punt de trobada entre diferents joves del territori que es troben estudiant o treballant a Barcelona. Júlia va repassar les diferents etapes que ha viscut l’organització i va remarcar el canvi de discurs dels últims anys, anant més enllà de la defensa del territori i vinculant la lluita contra el sistema capitalista, apostant per un model social més just per a les persones i sostenible per al territori. També destacà l’èxit de la Bicicletada per les Terres de l’Ebre, que aquest any ja ha celebrat la tercera edició.

Ja a la tarda es va projectar el documental Interior de Paisatge, amb un posterior debat entre els assistents. Donada la composició variada del públic – empresaris, joves, regidors etc- el debat va servir per posar sobre la taula la necessitat que té la Terra Alta de plantar-se en bloc contra uns projectes que hipotequen el futur de la comarca. La idea més repetida durant el debat fou la de “posar el Priorat com a exemple de lluita, ja que és una comarca en la qual tots els agents econòmics van decidir quin model de comarca volien i quin no”.

Sent conscients de l’estat de la comarca començà la última ponència dedicada a les alternatives reals, la qual aplegà una cinquantena de persones. En primer lloc intervingué Jaume Castellà, membre de la Cooperativa d’energia verda Som Energia, la qual basa la seua actuació amb els principis de la transparència i el control democràtic, la participació financera de tots els socis, l’educació i la informació per promoure una nova cultura energètica i l’enfocament de treball per al benefici de la comunitat local. Castellà va voler destacar que “cal treballar molt en els projectes però l’economia social ja és avui en dia una alternativa gens menyspreable”. Va destacar també, l’augment de volum de feina que han tingut els darrers temps, fet que els ha portat a competir colze a colze amb les grans empreses. 

Va seguir la ponència Josep Manel Busqueta – membre del Seminari d’economia crítica Taifa-. L’economista va fer un repàs conceptual a les diferents alternatives que existeixen al capitalisme present. “No es tracta de dotar-nos d’un capitalisme de rostre humà, si no de fer possible un sistema completament alternatiu (...) les alternatives que proposem són possibles i realistes, el que cal és una forta voluntat per part de la població per portar-les a terme, i aconseguir el suficient poder polític i capacitat econòmica per fer-les realitat”.

El va seguir Joel Jové, regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Alfès, el qual va repassar les propostes que el seu grup municipal proposava com a programa electoral. El jove polític va voler transmetre al públic la idea que una gestió municipal basada en la radicalitat democràtica, la participació ciutadana, l’austeritat –entesa com a no llençar els diners- i honesta és més necessària que mai.

Va cloure la ponència en Guillem Fernàndez de Coop57 que és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

La jornada va acabar en un debat on majoritàriament es va coincidir en la necessitat de fer conèixer públicament les reflexions i conclusions d’aquests tipus d’actes i passar a l’acció un cop més, per defensar l’economia i la societat de la Terra Alta vers les empreses especuladores i els polítics amb poca visió estratègica de la situació.

Des d’Arran Terra Alta estem molt satisfetes del conjunt de la jornada i estem disposades a seguir treballant colze a colze amb tots els col·lectius que treballen per un futur digne a la nostra comarca i apostant pels models allunyats del sistema capitalista que ens condueix a la misèria absoluta.

Només lluitant tenim futur!

Arran Terra Alta