Crònica
de la Jornada de desenvolupament, futur i alternatives per a la Terra
Alta
El
passat dissabte 11 de maig més d’una trentena de persones ompliren
la Sala Polivalent del Pinell de Brai d’il·lusió i ganes de
construir un futur millor per a la seua comarca. Convocats per Arran
Terra Alta i amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pinell,
l’acte tenia com a objectiu fer una radiografia de l’estat
socioeconòmic de la Terra Alta per poder saber i entendre d’on ve,
en quina situació està i quines alternatives de futur hi ha.
La
jornada estava distribuïda en tres ponències i la projecció d’un
documental. La primera ponència la va encetar un membre d’Arran
Terra Alta, fent la presentació de l’acte i exposant els objectius
d’aquest: la necessitat que tenim de fer “una reflexió serena,
aturar-se a pensar on estem, on volem anar i d’on venim” i
convidant a utilitzar el “dret a decidir, amb un significat més
ampli més enllà del nacional, també decidir sobre quin sistema
econòmic i quin tipus de desenvolupament territorial volem”. A
continuació, el periodista Xavier Garcia realitzà una introducció
històrica, econòmica i filosòfica a la qüestió, exposant les
arrels de l’actual crisi econòmica com també la situació de les
Terres de l’Ebre. Seguidament, l’actual alcalde del Pinell de
Brai Lluís Melich va exposar breument alguns punts d’un estudi de
la comarca realitzat per Derruta, del qual ell en va ser coautor. La
seua intervenció ajudà a comprendre les mancances de la comarca i
també totes les seues potencialitats i les formes per poder
explotar-les. També explicà l’aposta que s’havia fet des del
consistori del Pinell, amb la proposta de “El Pinell de Brai més
viu que mai”, una proposta en què treballen conjuntament tots els
agents turístics del municipi.
A
les dotze del migdia va començar la segona ponència dedicada a la
defensa del territori. La primera intervenció anà a càrrec de
Manolo Sanmartín, antic activista de la Plataforma en Defensa de la
Terra Alta (PDTA) i copropietari del Celler Bàrbara Forés.
Sanmartín repassà l’origen de la lluita contra la mala gestió
efectuada en la instal·lació de centrals eòliques a la comarca.
Amb la intenció de donar una visió integral de la situació, va
analitzar els diferents errors que des del punt de vista de la PDTA
s’han comés, ja sigui des del punt de vista mediambiental, de la
gestió econòmica, política i municipal per part dels diferents
agents que van intervenir a l’hora de la implantació eòlica.
Després
va ser el torn de Josep Sabaté, activista per la defensa del
territori i ex-membre de l’organització Maulets, el qual va
repassar cronològicament les lluites a les Terres de l’Ebre durant
els últims tretze anys i les diferents causes que han fet de la
defensa del territori un actiu clau per entendre la situació a casa
nostra. Sabaté va voler emfatitzar sobre el que s’ha avançat
durant estos últims deu anys i afirmà que “hem de deixar de
fuetejar-nos; a les Terres de l’Ebre s’ha anat produint una
resposta col·lectiva gens menyspreable i molts cops numèricament
superior a la d’altres zones on a priori es té la sensació que
existeix més mobilització social”.
Va
cloure la ponència Júlia Urgell, membre de Jóvens de les Terres de
l’Ebre, la qual va explicar la funció que té aquesta
organització: un punt de trobada entre diferents joves del territori
que es troben estudiant o treballant a Barcelona. Júlia va repassar
les diferents etapes que ha viscut l’organització i va remarcar el
canvi de discurs dels últims anys, anant més enllà de la defensa
del territori i vinculant la lluita contra el sistema capitalista,
apostant per un model social més just per a les persones i
sostenible per al territori. També destacà l’èxit de la
Bicicletada per les Terres de l’Ebre, que aquest any ja ha celebrat
la tercera edició.
Ja
a la tarda es va projectar el documental Interior
de Paisatge,
amb un posterior debat entre els assistents. Donada la composició
variada del públic – empresaris, joves, regidors etc- el debat va
servir per posar sobre la taula la necessitat que té la Terra Alta
de plantar-se en bloc contra uns projectes que hipotequen el futur de
la comarca. La idea més repetida durant el debat fou la de “posar
el Priorat com a exemple de lluita, ja que és una comarca en la qual
tots els agents econòmics van decidir quin model de comarca volien i
quin no”.
Sent
conscients de l’estat de la comarca començà la última ponència
dedicada a les alternatives reals, la qual aplegà una cinquantena de
persones. En primer lloc intervingué Jaume Castellà, membre de la
Cooperativa d’energia verda Som
Energia, la
qual basa la seua actuació amb els principis de la transparència i
el control democràtic, la participació financera de tots els socis,
l’educació i la informació per promoure una nova cultura
energètica i l’enfocament de treball per al benefici de la
comunitat local. Castellà va voler destacar que “cal treballar
molt en els projectes però l’economia social ja és avui en dia
una alternativa gens menyspreable”. Va destacar també, l’augment
de volum de feina que han tingut els darrers temps, fet que els ha
portat a competir colze a colze amb les grans empreses.
Va seguir
la ponència Josep Manel Busqueta – membre del Seminari d’economia
crítica Taifa-. L’economista va fer un repàs conceptual a les
diferents alternatives que existeixen al capitalisme present. “No
es tracta de dotar-nos d’un capitalisme de rostre humà, si no de
fer possible un sistema completament alternatiu (...) les
alternatives que proposem són possibles i realistes, el que cal és
una forta voluntat per part de la població per portar-les a terme,
i aconseguir el suficient poder polític i capacitat econòmica per
fer-les realitat”.
El
va seguir Joel Jové, regidor de la Candidatura d’Unitat Popular
(CUP) a Alfès, el qual va repassar les propostes que el seu grup
municipal proposava com a programa electoral. El jove polític va
voler transmetre al públic la idea que una gestió municipal basada
en la radicalitat democràtica, la participació ciutadana,
l’austeritat –entesa com a no llençar els diners- i honesta és
més necessària que mai.
Va
cloure la ponència en Guillem Fernàndez de Coop57 que és una
cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar
préstecs a projectes d’economia social que
promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme,
l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la
sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.
La
jornada va acabar en un debat on majoritàriament es va coincidir en
la necessitat de fer conèixer públicament les reflexions i
conclusions d’aquests tipus d’actes i passar a l’acció un cop
més, per defensar l’economia i la societat de la Terra Alta vers
les empreses especuladores i els polítics amb poca visió
estratègica de la situació.
Des
d’Arran Terra Alta estem molt satisfetes del conjunt de la jornada
i estem disposades a seguir treballant colze a colze amb tots els
col·lectius que treballen per un futur digne a la nostra comarca i
apostant pels models allunyats del sistema capitalista que ens
condueix a la misèria absoluta.
Només
lluitant tenim futur!
Arran
Terra Alta
