El passat divendres 6 de setembre va
tenir lloc al Centre Cívic de Ferreries una taula redona organitzada
per l'assemblea d'Arran del Baix Ebre. Hi van participar tres ponents
vinguts de diferents territoris dels Països Catalans.
El debat va girar al voltant del
procés d'independència impulsat al Principat i plantejava les
qüestions de la integració dels diferents territoris de nació
catalana, la incidència del procés en estos i el paper de
l'esquerra en tot el procés.
Francesc Miralles, activista econòmic
i municipalista de Xàbia, a la Marina Alta, va afirmar que el PP
està utilitzant l'últim recurs que té que és l'anticatalanisme
davant el buit de govern i la situació econòmica desastrosa, i que
al País Valencià, fora del mite que es té des del Principat, hi ha
una base de població que ve de l'obrerisme que encara que vote al PP
o a partits espanyols no és de dretes, i que si veu en
l'independentisme una eina útil per a solucionar els seus problemes
pot passar-s'hi.
Davant el debat de la unitat de
l'independentisme, Miralles es va preguntar per a què havia de
servir una suposada unitat i va afirmar que aquesta s'ha de forjar
des de baix, i ha de servir per cobrir les demandes socials desateses
i per proposar una alternativa real a la situació imperant. També
va fer una reflexió sobre el paper de l'esquerra, afirmant que
moltes vegades convé més escoltar que parlar per tal que no ens
allunyem d'allò que preocupa realment a la gent.
Per altra banda, Marcel Pich, militant
de l'esquerra independentista, músic i poeta va explicar que a
Mallorca hi ha el govern més feixista i anticatalà dels últims
anys, i que ni durant algun període de la dictadura les institucions
illenques ho eren tant. Va afirmar, però, que també ara hi ha el
moviment popular de resposta a la situació més gran dels últims
anys, i va destacar la lluita dels docents de les Illes, posant els
exemples dels tres directors de Menorca expedientats per no aplicar
el decret del trilingüisme i la vaga indefinida dels docents.
També va destacar que el procés
desencadenat al Principat ha fet augmentar substancialment
l'independentisme a les Illes, fent posicionar alguns partits dins el
sobiranisme, i que aquesta ideologia s'ha deixat de percebre com
quelcom marginal sinó com una eina per millorar la vida dels
mallorquins. Amb tot, va afirmar que aquest procés s'hauria de
pensar més en clau Països Catalans, en referència a la votació
ajustada dins l'ANC en que no es va incloure la sectorial de Mallorca
dins de l'organisme, i també que aquest procés hauria de servir per
canviar el sistema actual.
Finalment, Paulí Fontoba, regidor de
Calaceit, va explicar que no s'ha d'entendre la Franja com un
territori unitari, sinó com un seguit de comarques que formen part
del Principat de Catalunya. Una de les estratègies que els diferents
governs aragonesos han fet servir és la de canviar el mapa comarcal
desdibuixant estes realitats. A la pràctica, però, hi ha uns
lligams econòmics i culturals que pesen molt. El Matarranya, per
exemple, es troba molt més a prop de Barcelona que de Terol, i és
una comarca amb forts vincles amb la Terra Alta, ja que s'hi fa el
mateix tipus d'oli i de vi. En aquest sentit, Fontoba va apostar per
propostes que ja s'estan portant a terme com ara la de coordinar les
fires de l'oli de Calaceit i la Fatarella o apostar des del
Matarranya per integrar-se a la declaració de Reserva de la Biosfera
feta per la UNESCO a les Terres de l'Ebre. Per altra banda, va estar
convençut que una possible independència del Principat ajudaria a
fer avançar la consciència nacional dels franjolins, i també faria
replantejar posicionaments d'alguns polítics locals, tot i que també
podria intensificar la repressió, sobretot a nivell institucional,
la qual cosa ja s'ha copsat amb iniciatives com la derogació de la
llei de llengües de l'Aragó i la invenció del LAPAO i LAPAPYP.
Un fet en el que tots els ponents
coincidien és en que un procés d'independència al Principat faria
replantejar el model de l'estat espanyol, i seria un trencament
irreversible que faria augmentar l'anhel de llibertat a tots els
pobles de la península. Pel que fa als Països Catalans, si bé
podria fer augmentar la repressió dels estats espanyol i francès,
també podria ser una esperança per als diferents territoris i
segurament faria replantejar alguns posicionaments.
Des d'Arran Baix Ebre creiem
necessaris estosdebats per no perdre de vista el nostre horitzó
polític i conèixer i escoltar diferents visions del procés des de
diferents territoris. La independència passa per no fer una segona
transició, sinó esdevenir un trencament democràtic amb els estats
espanyol i francès. També ha de suposar l'alliberament social,
nacional i de gènere de tota la nació i ha de ser una eina útil
per solucionar les desigualtats socials i els problemes que aquestes
generen en el dia a dia de les persones i este és el motiu pel qual
hem de lluitar.
