La multinacional Lear, empresa nord-americana dedicada a la fabricació de cables d’automòbil, ha decidit tancar la fàbrica que té a Roquetes, acomiadant així a més de 500 treballadors. L’empresa ha justificat esta acció argumentant un descens de vendes.
Les xifres i els fets, però, parlen per si sols: l’any 2002, mentre Lear acomiadava més de 1000 treballadors i treballadores de la planta de Cervera (la Segarra), els beneficis nets de l’empresa a finals d’any sumaven fins a 126 milions de dòlars. El fet que, a més, poc després de tancar la planta de Cervera n’obriguessen una Polònia prova que el motiu real d’aquell tancament no era precisament una situació de bancarrota, sinó una voluntat de guanyar (encara) més diners deslocalitzant l’empresa, és a dir, enduent-se-la allà on la mà d’obra fos més barata. El cas de Roquetes no sembla molt més esperançador: es parla ja d’un trasllat a Hongria com a motiu real del tancament de la fàbrica.
És per això que des de Maulets, el jovent independentista i revolucionari, entenem que estos acomiadaments són una mostra més de com les grans empreses estan fent servir la crisi com a excusa per continuar, d’una manera encara més descarada, amb la filosofia dels beneficis a qualsevol preu i del treballador com mercaderia (com més barata, millor). Filosofia que, no ho oblidem, és la base de l’economia capitalista.
És per això que les assemblees de Maulets de les Terres de l’Ebre expressem la nostre més sincera solidaritat a les persones i famílies afectades, alhora que exigim responsabilitats a la Generalitat i a l’Ajuntament de Roquetes i Tortosa per haver co-finançat la planta de Roquetes de Lear tot i conèixer els antecedents de la fàbrica.
Solidaritat treballadors i treballadores de Lear! Prou acomiadaments! La crisi que la paguen els rics!
Maulets, el jovent independentista revolucionari Terres de l’Ebre, Països Catalans 17 d’octubre del 2009
A la seu dels Serveis Territorials d’Educació de Tortosa, ja fa uns 2 anys que no hi oneja la bandera espanyola. Fins ara, no s’havien preocupat de restituir-la, però apropant-se una data molt senyalada per als espanyols, com és el 12 d’octubre, dia de la “nación”, han decidit que la bandera imperialista ha de tornar a sortir a la llum, per recordar-mos que l’Estat espanyol continua ocupant els Països Catalans.
Per això, un grup de tortosins i tortosines que pensem que el 12 d’octubre no tenim res a celebrar, i encara menys volem aguantar actituds i símbols espanyolistes com este, hem decidit de traure-la.
El 12 d'octubre és una data amb una càrrega simbòlica molt elevada. Este mateix dia, l'any 1492, Cristòfol Colom arribà a Amèrica, iniciant així un procés imperialista molt diferent al que expliquen els llibres d’història. El “descobriment d’Amèrica” no fou doncs cap intercanvi cultural, sinó tot el contrari: un genocidi perpetrat per unes tropes invasores en territori indígena.
Resulta significatiu que l'Estat Espanyol trie esta data com a diada “nacional”. Els valors que este vergonyós capítol de la història representen no són sinó la intolerància, l'esclavatge, la imposició cultural, l'extermini, l'espoli i la violència. Valors que, d’altra banda, lluny de ser rebutjats es fomenten amb actes “patriòtics” i “festius” com són les desfilades militars i les exhibicions de material bèl·lic que es donen a moltes ciutats de l’Estat Espanyol.
No és casual que l’altre esdeveniment que destaca, juntament amb estes exhibicions de capacitat militar, de la celebració del 12 d’octubre siguen els actes i manifestacions feixistes de violents grupuscles de l’ultradreta espanyolista. Uns grupuscles que aprofiten el context socioeconòmic actual per difondre un discurs populista i demagog en el qual el culpable de tot sempre serà l’immigrant. Immigrant que, no ho oblidem, degut a la seua situació de persona il·legal i, sovint, sense papers, patix la crisi del sistema capitalista encara més que la resta de la classe treballadora.
L’estat, però, difícilment posarà solució a esta situació, doncs la tolerància respecte esta mena de manifestacions és pràcticament absoluta, com vam poder veure recentment en el referèndum independentista d’Arenys de Munt. Mentre falangistes i feixistes es manifestaven i amenaçaven de mort de manera totalment impune a tots aquells qui no pensen com ells, qui veia prohibida la seua llibertat d’expressió era el poble arenyenc, a qui se li va intentar impedir poder votar, ni tan sols de manera simbòlica, sobre el seu propi futur.
D’exemples, però, en podem trobar molts més: agressions blaveres a manifestants valencians durant la Diada del 9 d’octubre sense cap mena d’intervenció policial, artefactes explosius col·locats en locals o seus de moviments valencianistes i independentistes que no s’investiguen, etc. Les dades parlen soles: als Països Catalans s’han registrat, en els darrers 18 anys, fins a 24 assassinats per part de membres de moviments d’ultradreta. La majoria, però, no han estat investigats. No hem d'oblidar, que la criminalització constant de la immigració no fa més que desviar l'atenció, mentre els polítics continuen aplicant les seues polítiques neolliberals i l'empresariat continuen explotant la classe treballadora.
La resposta antifeixista, però, no és fa esperar. Hem pogut veure, per exemple, com la contundent resposta de la societat civil del Camp de Tarragona, que va sortir al carrer per rebutjar la manifestació nazi que hi havia convocada, ha servit perquè este any no intenten repetir-la.
El moviment antifeixista d’arreu dels Països Catalans gaudeix, a més, de més bona salut que mai, amb la recent reestructuració de de l'històrica Plataforma Antifeixista de Barcelona, el col·lectiu Antifexistes.org del País València o diversos col·lectius locals i comarcals que estan sorgint arreu del territori.
Tot i això, hem d'estar alerta, i respondre sempre de la manera més contundent possible a qualsevol intent del feixisme de fer-se un lloc als carrers dels nostres pobles. Per això animem tota la població a participar de les diferents convocatòries antifeixistes que hi haurà arreu del país, especialment a Barcelona, on també es concentraran els feixistes a la muntanya de Montjuïc.
El 12 d'octubre tots i totes a la manifestació antifeixista!!! [12h Plaça Urquinaona (Barcelona)]
PREU:Autobús+entrada: 18€ gent estudiant i aturada/28€ preu normal.
PUNTS DE VENDA: Casal Popular Panxampla (Tortosa): Divendres i dissabtes de 19'00 a 01'00 Casa de l'Aigua (Tortosa): dilluns a divendres de 10'00 a 13'00.
O també fent un ingrés al número: 2081- 0268 - 560000026005 Concepte: autobús Perpinyà i posar el nom.
Avui 1 d'octubre ha sortit al carrer el número 0 (descarrega'l des d'aquí!) de l'escuranda, un projecte de comunicació popular a nivell local nascut a Amposta amb la voluntat d'informar, generar debat i fer d'altaveu d'aquells qui no tenen mitjans per expressar-se.
El Consell de Redacció de l’escuranda està format per persones que, tot i tenir diferents idees, orígens o edats, compartim la voluntat d’oferir una veu crítica a tots els habitants d’Amposta. Ja ho apunta el nostre nom: volem rentar els plats bruts del poble!
Ens reunim periòdicament per decidir el contingut de cada número de manera assembleària, és a dir, prenent les decisions segons el consens de tot el Consell de Redacció. No tenim Directors, ni Editors, ni Presidents: funcionem de manera horitzontal i sense cobrar ni un ebro per la faena feta.
Si tens alguna proposta, comentari o crítica, vols col·laborar o vols participar del Consell de Redacció de l’escuranda no ho dubtes: contacta amb nosaltres!
Més de 200 persones participen a la segona Marxa de Torxes de les Terres de l’Ebre, reivindicant el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, celebrada el passat 10 de setembre a Tortosa.
L'assemblea de Maulets de Deltebre es presenta organitzant una xarrada i pintant un mural
El passat dijous dia 10 de setembre es va presentar de l'assemblea de Maulets de Deltebre. Per celebrar-ho es va realitzar durant tot el matí la pintada d'un mural, amb la col·laboració de Maulets de les assemblees del montsià i del baix ebre. El mural ha constat d'una estelada i al seu costat un puny demostrant la revolució que aquests dies ja s'està començant a sentir entre les i els joves de Deltebre. A la tarda vam presentar l'assemblea oficialment, i a continuació vam veure el vídeo dels 20 anys de Maulets.
Un cop acabat, un company de l'assemblea del Montsià va explicar a tots els presents com ens estàvem movent les assamblees de les Terres de l'Ebre i tot seguit vam donar lloc al col·loqui amb un ex-maulet que a part de donar-nos tot el seu suport i ànims ens va explicar les seues experiències amb l'organització i ens va aconsellar segons la seva experiència, com fer per a què la nostra assamblea avancés a poc a poc però amb uns bons fonaments.
a les 17h Xerrada de presentació de l'assemblea a la Sala d'Actes de la Biblioteca Delta de l'Ebre. Es projectarà el reportatge "Maulets, 20 anys en lluita" i després hi haurà un col·loqui amb ex-militants de Maulets i membres actius actualment.
Amb el lema "ni estatuts ni constitució: autodeterminació", diverses entitats del territori han organitzat per segon any un Onze de Setembre de manera unitària, repetint la Marxa de Torxes a Tortosa i diversos actes coordinats a altres pobles. Després de l'èxit dels actes organitzats per la Comissió Onze de Setembre de les Terres de l'Ebre l'any passat - commemorant els 300 anys de la caiguda en mans borbòniques de les Terres de l'Ebre - enguany s'ha volgut continuar amb el treball realitzat. La Marxa de Torxes se celebrarà el 10 de setembre al vespre i sortirà del Castell de la Suda fins al Mercat del Peix on hi haurà diversos parlaments i música popular.
La lectura del manifest anirà a càrrec de Pere Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix, representat els treballadors afectats per EROs; també hi haurà la intervenció de joves amazics que des de fa anys viuen a les Terres de l'Ebre i se sumen als actes sumant la lluita del seu poble; a nivell musical hi haurà les actuacions de Saragatona i del grup de música tradicional Naia (l'Horta).
Les entitats convocants han volgut posar l'accent sobre les retallades estatutàries, els pactes sobre el finançament i els límits que imposa la Constitució Espanyola, herència d'un règim feixista que fa justament 70 anys que va arribar a l'Ebre i que perdura, no només amb monuments sinó en molts aspectes de les nostres vides: a nivell polític, econòmic i social. El fet que el 2009 s'hagin complert 70 anys de la Batalla de l'Ebre servirà per a fer memòria històrica, denunciar l'herència del feixisme i homenatjar les persones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats nacionals i socials dels Països Catalans. I reivindiquen la importància de la societat civil per a defensar el territori, els drets socials i nacionals dels Països Catalans, davant la poca valentia de la classe política.
A la comissió hi participen: Òmnium Cultural, l'Associació Cultural Soldevila (Campredó), Maulets de les Terres de l'Ebre, el Sinicat d'Estudiants dels Països Catalans (Terres de l'Ebre), el Casal Popular Panxampla (Tortosa), La Sirga (Tivenys), el Casal Popular del Sénia (Vinaròs), la Coordinadora Obrera Sindical - COS i el Casal Aixumara (Alcanar), què s'han incorporat enguany, i cal recordar que a Comissió queda oberta al teixit social de les nostres terres.
Avui 13 d'agost l'assemblea de Maulets del Montsià ha iniciat una petita campanya sota el lema "A Festes d'Agost, treu l'estelada al balcó!", amb l'objectiu d'animar a la ciutadania d'Amposta a lluïr, a Festes i durant tot l'any, la seua ideologia independentista amb tot l'orgull, i engalanar la ciutat amb el símbol de la nostra lluita com a poble. Així, l'assemblea ha editat uns cartells, on també s'informa de les paradetes que es faran durant les festes perquè qui encara no tingue cap estelada pugue comprar-ne una. També s'han penjat mitja dotzena de pancartes arreu de la ciutat amb el mateix lema.
A continuació vos reproduïm el comunicat de premsa que s'ha escrit:
Com tots bé sabem, este dijous 13 arriben a la ciutat d’Amposta les Festes d’Agost, unes festes esperades per tots amb il·lusió i impaciència, una celebració que commou i provoca la reunió d’amics i familiars per tal de passar bons moments i gaudir de tot allò que ens envolta. Per això engalanem els carrers i els nostres balcons amb el millor de la casa, com pot ser la bandera del nostre poble, aquella que ens regalen les nostres pubilles durant el repartiment del panoli, així com la senyera. Els ampostins i ampostines sovint, però, ens oblidem d'una cosa... i l'estelada?
Aquella bandera, símbol de la lluita per la llibertat del nostre poble, de la qual sentim enyorança, durant aquestes dates i tot l'any. Molts vetllen per la seua salut, desant-la en llocs segurs, amagats, on no hi toqui la llum del sol per tal de no danyar-la. Però quina millor cura de salut per l'estelada que tenir-la onejant, orgullosa i clara, als nostres balcons?
Estes festes d’agost decidix-te, treu l'estelada de l'armari, amaga-hi la temor i els prejudicis, i treu-la al balcó!
El passat dimarts 14 de juliol va celebrar-se el juí contra Alba i Miquel, dos militants de l'assemblea Maulets del Montsià que van ser denunciats per l'Ajuntament d'Amposta acusats de deslucimiento de bienes públicos . L'acusació de l'Ajuntament no tenia cap fonament, ja que l'única prova de que disposaven era un esprai lila que van trobar escorcollant Alba mentre passejava. Tenint en compte que les pintades de les quals se'ls acusa eren fetes amb color negre, i que la mateixa policia local va declarar que els identificaven "perquè sabem que sou de Maulets", des de l'assemblea de Maulets del Montsià entenem el juí com un intent més de silenciar les joves veus dissidents del poble. L'intent, però, ha estat infructuós: els dos Maulets han estat absolts.
El juí estava programat a les 12:25, i ja des de les 12 hi havia un grup de persones a fora donant suport als acusats, que ha estat identificat pels Mossos d'Esquadra. Un cop ha començat el juí ha desplegat diverses pancartes que feien referència a l'actitud caciquista i censora de l'Ajuntament i a l'innocència dels acusats, i demanant la dimissió de l'alcalde, Manel Ferré, i el regidor de governació, Josep Garriga, màxim artífex de la cacera de bruixes que patix l'assemblea. Els càntics de suport i solidaritat han travessat els murs dels jutjats d'Amposta, inflant d'ànims als jóvens que estaven sent jutjats en aquell mateix moment.
Finalment, al cap d'aproximadament una hora han sortit els dos acusats, que han anunciat que havien estat absolts pel jutge, davant l'absoluta manca de proves i l'absurditat de la denúncia.
Des de l'assemblea de Maulets del Montsià volem manifestar la nostra alegria per la sentència d'innocència dels nostres companys i agraïr el suport que hem rebut de moltes i diverses persones del poble, així com de col·lectius i organitzacions d'arreu del país. Anunciem, finalment, que continuarem amb la nostra tasca diària, amb ànims renovats i amb l'objectiu de fer saber a tothom el tarannà caciquista i antidemocràtic de l'Ajuntament.
Prou censura, CiU cacics!
Assemblea de Maulets del Montsià montsia@maulets.org
Cartell editat per l'assemblea per denunciar i fer difusió del cas:
El passat 5 de juny Alba i Miquel, membres de l'assemblea de Maulets del Montsià, van rebre una citació judicial on els acusen de deslucimiento de bienes immuebles i els demanen fins a 900€ de multa. L'acusació manté que durant la nit del 18 d'abril les dos persones acusades van realitzar pintades amb esprai negre a diferents bancs i caixes d'Amposta. Les úniques “proves” de l'acusació són un pot d'esprai de color lila que, després d'aturar-la mentre passejava, van trobar escorcollant Alba aquella mateixa nit i el fet que, segons diu literalment l'informe policial, les dos persones “són conegudes com a components d'un grup polític determinat”. A més l'informe policial assegura que les persones acusades han demanat i recollit reiteradament claus de diferents locals a l'ajuntament d'Amposta en nom de Maulets, cosa que és totalment falsa.
Davant una denúncia i unes “proves” amb tan poc contingut des de l'assemblea de Maulets del Montsià creiem que este muntatge judicial no és més que l'enèsim intent de censura i repressió per part de l'Ajuntament d'Amposta contra els jóvens organitzats del poble. Només cal mirar l'historial de l'Ajuntament en els darrers mesos: multes, identificacions, mentides, insults i amenaces personals a membres de l'assemblea sota l'excusa que l'assemblea no compleix l'Ordenança de Policia i Bon Govern. Cal recordar, com hem repetit desenes de vegades, que l'Ajuntament no ha estat capaç d'aportar cap prova que corrobore esta acusació i que, a més, esta mateixa ordenança no és respectada per part de l'Ajuntament.
L'últim episodi d'esta persecució política es donà el passat dissabte 6 de juny, quan regidors de l'Ajuntament van escridassar i amenaçar públicament membres de l'assemblea de Maulets del Montsià que es trobaven fent una paradeta informativa en el marc de la Fira-Tots, organitzada per l'Associació de Veïns l'Acollidora. Tot seguit van amenaçar també membres de l'Associació de Veïns l'Acollidora per haver convidat l'assemblea de Maulets del Montsià a l'acte.
Així doncs, des de l'assemblea de Maulets del Montsià considerem esta denúncia un atac més a la llibertat d'expressió, i convoquem una concentració de suport durant el juí d'Alba i Miquel el proper 14 de juliol a les 12 del migdia als jutjats d'Amposta (C/ Montells, s/n).
El divendres 15 de maig l'assemblea de Maulets del Montsià i el nucli del SEPC-Secundària d'Amposta van celebrar una xarrada sobre l'anomenat Pla de Bolonya. La xarrada, que havia estat prohibida dos dies abans per l'Ajuntament, finalment va celebrar-se al carrer i va comptar amb l'assistència d'una quinzena de persones
El ponent, Eudald Calvo Català, militant del SEPC i estudiant expulsat de la UAB per participar de les mobilitzacions estudiantils d'aquest darrer curs, va començar la xarrada explicant els punts conflictius de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), fent especial èmfasi en els tres eixos principals que, segons el SEPC, suposa la reforma educativa: la privatització, elitització i mercantilització de l'ensenyament públic universitari.
Feta l'exposició, el ponent va relatar les mobilitzacions que s'havien donat a la Universitat Autònoma de Barcelona en els darrers mesos i la dura resposta repressiva per part del Rectorat de la UAB, fent un paral·lelisme entre la repressió patida pel moviment estudiantil (criminalització, expedients, expulsions i càrregues policials) i la patida per Maulets i el SEPC a nivell local (multes, prohibició d'ús d'espais públics, amenaces, etc.).
Finalment, i per concloure l'acte, es va donar pas a un breu col·loqui on van participar diverses persones assistents a la xarrada.
Avui dimecres 13 de maig, dos dies abans de la xarrada sobre el Pla Bolonya que l'assemblea de Maulets del Montsià i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans hem organitzat, l'Ajuntament d'Amposta ha comunicat que ens denega el permís, concedit fa més d'un mes, per fer la xarrada a la biblioteca. Maulets i el SEPC entenem este fet com una evidència més de la política caciquista de l'Ajuntament. Recordem que des del naixement de l'assemblea de Maulets del Montsià, ara fa més d'un any, l'única resposta per part de l'Ajuntament ha estat la repressió: amenaces personals a membres de l'assemblea i familiars, multes, identificacions policials, mentides, difamacions i prohibició d'ús d'espais públics com el Casal d'Amposta o, ara, la Biblioteca Comarcal.
Tot plegat per silenciar tota veu crítica a les polítiques municipals mentre s'omple la boca parlant de participació juvenil i ciutadana.
Maulets i el SEPC anunciem, però, que la xarrada es farà igual i mantenim la convocatòria: divendres, a les 19:30h, a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, xerrada: el perquè del No a Bolonya, a càrrec d'Eudald Calvo Català, estudiant de la UAB expulsat per participar en les mobilitzacions estudiantils.
Prou censura! CiU cacics!
Assemblea de Maulets del Montsià Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Durant aquests dies a l’Expoebre hi ha un estand poc relacionat amb la temàtica de la fira. Ens sorprèn veure com l’exèrcit espanyol passa a formar part d’una fira on totes les mostres i representacions estan vinculades a les Terres de l’Ebre. Des de Maulets rebutgem la presència d’aquesta institució a les nostres terres i creiem necessari recordar que aquest exèrcit ha sigut i continua sent el protagonista d’una política imperialista amb exemples tan vergonyosos com la guerra a l’Irak o l’Afganistan.
Com a organització juvenil dels Països Catalans l’exèrcit representa l’ocupació política i militar espanyola a les nostres comarques, com molt bé diu l’article 8 de la Constitució Espanyola: ‘’ Las Fuerzas Armadas [...] tienen como misión garantizar la sobirania e independencia de Espanya, defender la integridad territorial y de ordenamiento constitucional’’. És a dir, l’ocupació per la força d’una nació que fa temps que reclama la seva sobirania.
Un exèrcit que suposa més de 16.000 milions d’euros anuals, és a dir uns 50 milions d’euros diaris, mentre veiem sectors com l’educació, la sanitat o el transport públic es van privatitzant cada cop més i sense que cap polític es preocupe gaire, per no dir gens. Només cal dir que les Inversions Militars representen el 16,71% del total de les Inversions de l’Estat Central, incloses totes les inversions de les Comunitats Autònomes.
Només cal fer memòria per veure que aquest exèrcit és el mateix que ja treballava en el seu moment per a Franco i després per al seu successor, el monarca Borbó. I ja va quedar clar que, tal dia com el 23 F, el paper de l’exèrcit no ha canviat gens.
Vivim en una era basada en l'estratègia militar, la globalització del militarisme: la liquidació de les llibertats a nivell intern i la guerra global sense pietat a l'exterior. Així, necessitem emprendre accions cap a la desmilitarització i l'abolició dels exèrcits, cap a una cultura de pau que conduisce a un canvi radical per a recuperar el control de les nostres vides .
Creiem que aquesta institució tan retrògrada i autoritària exerceix una violència antidemocràtica, de defensa dels estats i dels interessos de les classes dominants que no té cabuda en la societat democràtica que volem construir, on la violència no aixafigue la raó.
La seva presència, que representa l’imperialisme espanyolista i la cultura de la guerra, es presenta a l'Expoebre per rentar-se la cara davant els i les ciutadanes. Un insult per a totes les persones dels Països Catalans que lluitem per la llibertat.
Per tot això, avui dissabte 2 de maig un grup d’una 15 de jóvens hem decidit anar al davant de l’estand del “Ejercito de Tierra” per mostra el rebuig a la seua presència. Al davant s’ha posat una pancarta amb el lema “Fora l’exèrcit espanyol” i una estelada, mentrestant altres jóvens repartien unes octavetes explicatives.
Des del primer moment, els integrants de l’exèrcit espanyol han proferit insults als activistes com “maricones”, “sois todos una basura”, “niñatos de mierda” etc tot això amb la llengua de l’imperi, demostrant el seu tarannà autoritari, intolerant i homòfob. A part també s'han dedicat a fer fotos en primer pla d'alguns dels participants de l'acció, dient-los que aixì ja els tenien fitxats.
Als pocs minuts han fet acte de presència una vintena d’agents dels mossos d’esquadra, policia local, seguretat privada i diversos agents de paisà, que han identificat a tots els jóvens i els han amenaçat que si no marxaven a fora del recinte firal els requisarien tot el material i hi haurien conseqüències.
Finalment, el grup de jóvens hem decidit marxar al cap d’una hora, quan ja haviem repartit gairebé totes les ocatavetes. Volem denunciar l’actitud de l’ajuntament, primer aprovar i permetre que l’exèrcit instal·len un estand a l’Expoebre, i després per impedir, mitjançant les amenaces, als activistes antimilitaristes mostrar la seua opinió a dins la fira.
Esperem que per a propers anys, l’ajuntament reflexione una mica més sobre la necessitat o no de permetre a l’exèrcit participar de l’Expoebre.
FORA L’EXÈRCIT ESPANYOL!!!! EL COMBAT MAULET CONTINUA!!!
Des de les Terres de l'Ebre estem organitzant un autobús per baixar a la manifestació i concert en motiu de la Diada del País Valencià el proper dissabte 25 d'abril.
Bus des de les Terres de l'Ebre
Sortida des de Tortosa a les 14h.
Tornada des de València a les 03h.
Preu: 25€
Reserves: 695 81 04 02
T'hi esperem!!!
25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.
Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho pergueren tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afussellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.
Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.
A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobressa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.
Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.
25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.
Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.
El passat dijous 8 d'abril del 2009 l'assemblea de Maulets del Montsià i el recentment constituït nucli del SEPC de secundària d'Amposta va realitzar una acció de protesta per assenyalar els principals responsables polítics de l'aplicació de l'EEES al Principat de Catalunya: Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa; i ERC, partit del qual és militant Huguet, com a còmplices.
Així, el nucli del SEPC de secundària d'Amposta i l'assemblea de Maulets del Montsià han empaperat la seu local d'ERC amb el lema "Huguet culpable, ERC còmplices" i han repartit fulls volants a la gent del carrer, explicant en què consisteix l'EEES, la situació del moviment estudiantil i el paper d'ERC i ICV.
No a la privatització de la universitat pública! Huguet i Saura, culpables: ERC i ICV, còmplices!
Històries del Paradís és un llibre format per vint-i-dos contes breus. En cadascun d'aquests, l'autor ubica la història en un lloc sovint perifèric de la geografia global i escull uns personatges concrets que no són triats a l'atzar. Relats que posen rostre als milers de realitats oblidades de la globalització, històries sovint protagonitzades per la por, la il·lusió, l'orgull, el terror, l'alliberament... sentiments i sensacions que titulen cadascun dels relats.
divendres 13 de febrer a les 11h presentació del llibre a l'IES (Flix) a les 19:30h presentació del llibre a la Biblioteca Municipal i lectura de contes per part d'autors ebrencs (Roquetes) a les 23h presentació del llibre al Casal Jesusenc i actuació en acústic d'Obrint Pas (Jesús) dissabte 14 de febrer a les 12h presentació del llibre a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó i lectura de contes per part d'autors ebrencs (Amposta) a les 18h presentació de l'exposició Srebrenica, de l'oblit a la memòria, al Casal Francesc Llop, presentació del llibre, lectura de contes per part d'autors ebrencs, música popular i podcasts i imatges audiovisuals (Campredó) a les 20h presentació del llibre i sopar-tertúlia al Casal Popular Panxampla (Tortosa)