Un any més trobem que és necessari eixir als carrers el 25 de novembre. És necessari perquè la violència de gènere continua estant present en el nostre dia a dia i en cadascun dels àmbits de les nostres vides.
La violència masclista és la cara més cruel d’un sistema d’opressió del qual totes en som les víctimes. 15 dones han estat assassinades per les seves parelles als Països Catalans en el que portem d’any. El cas recent de la Carla, una noia de Tàrrega de només 14 anys, posa de manifest que la xacra de la violència masclista contra les dones és a dia d’avui una realitat alarmant també entre les joves. La violència de gènere és una de les cares més aberrants d’un sistema d’opressió, el patriarcat, que de manera més o menys evident sempre es manifesta en forma de violència. Aquesta violència és present de forma permanent i es fa evident en la divisió sexual del treball, els cànons de bellesa i els rols imposats o les repetides restriccions sobre el dret a decidir de les dones sobre els seus propis cossos.
Som també víctimes de la violència institucional. La violència de gènere no és sols dones apallissades per les seues parelles, tal i com ens volen fer creure. Ho és també la violència que les institucions exerceixen sobre la meitat de la població: les dones. Aquesta es tradueix en moltes formes: El silenci i l’immobilisme, que pretén fer-nos creure que les agressions contra les dones responen a conjuntures aïllades, és violència. Perpetuar un sistema on el domini social, econòmic i legal dels homes sobre les dones esdevé llei i norma és violència. És violència, per descomptat, la contrareforma de la llei de l’avortament, les limitacions als drets reproductius de lesbianes i mares solteres. És violència el permanent control sobre la sexualitat de joves i adolescents. I ho és també el nou criteri que estableix que per ser considerada víctima de violència masclista has d’haver estat ingressada com a mínim 24 hores a un hospital. Violència és limitar l’accés als medicaments anticonceptius suprimint-ne les subvencions per part del Sistema Nacional de Salut.
Per unes relacions sexuals i afectives lliures. Volem viure en llibertat total, és a dir, volem poder triar quan, com, amb qui i perquè volem mantenir relacions amb algú. Volem poder ser homosexuals, bisexuals, heterosexuals i ser-ho sense haver de viure sotmeses a l’estigma, els estereotips i el menyspreu. Volem deslliurar-nos de la coerció, el control, la gelosia i les limitacions en les nostres relacions personals. Volem trencar amb el mite de l’amor romàntic i que les dones en subjectes passius subjectes a la voluntat de les nostres parelles i que sovint condueix a agressions psíquiques, físiques o sexuals. Volem acabar també amb la cosificació dels nostres cossos, amb els tocaments i tantes altres vexacions massa sovint tolerades, assumides i silenciades. Volem poder mantenir unes relacions lliures i per això és necessari tindre una educació sexual I afectiva dins i fora dels nostres centres educatius. Rebutgem, així, la política ultraconservadora i nefasta del Govern Espanyol en aquest sentit, qui ha decidit eliminar els plans d’educació sexual i afectiva als plans d’ensenyament de les escoles.
Trenquem el silenci i combatem totes les violències del patriarcat. Les joves ho tenim clar: a l’arrel de totes les violències que sofrim trobem el patriarcat i el capitalisme com a culpables. Hi trobem un sistema sexista que se sustenta sobre el treball domèstic, de cures i reproductiu no remunerat, que recau sobre les dones i que les relega a l’àmbit domèstic o a dobles i triples jornades laborals. Per això cal que les joves combatem, sense més dilacions, totes les cares violentes d’aquest sistema. Cal que trenquem amb el silenci, ens empoderem, teixim xarxes i trobem en la lluita feminista una eina de combat per superar-lo i construir una societat veritablement lliure. Lliure de totes les violències del patriarcat. Lliure de la violència de les institucions. Una societat en què que garanteixi l’accés efectiu a una educació sexual i afectiva real, lluny de la heteronormativitat imposada, de rols, cànons, coercions, tabús i autolimitacions. Fem visible la nostra lluita el 25 de novembre i tot l’any. Als Països Catalans i arreu.
Les joves trenquem el silenci!
Contra totes les violències del patriarcat,
AUTODEFENSA FEMINISTA!
AUTODEFENSA FEMINISTA!
