Enguany, la diada del 28 de juny, dia internacional per l'alliberament lèsbic, gai, trans i intersex, és especialment significativa per moltes raons. Cal recordar que ha fet 22 anys que l'Organització Mundial de la Salut no considera l'homosexualitat com a una malaltia mental; tanmateix, ens veiem obligades a seguir lluitant per la despatologització del col·lectiu trans. Entre el 18 i el 22 de maig de l'any que ve tindrà lloc a la ciutat californiana de San Francisco la trobada anual de l'Associació (Nord)Americana de Psiquiatria, d'on haurà de sorgir una nova versió de l'anomenat DSM, el Manual Diagnòstic i Estadístic de Transtorns Mentals, editat per la mateixa, que és una de les principals fonts d'inspiració (per no dir que n'és la més important) per la redacció de la Classificació Internacional de Malalties i Problemes de Salut (ICD en les seves sigles en anglès) que edita l'Organització Mundial de la Salut. Allò que desconeix molta gent encara a dia d'avui és que aquests dos manuals consideren la transsexualitat i el transgenerisme com a malalties psiquiàtriques o, amb més ajust terminològic, com a trastorns de la identitat de gènere.
La patologització de la comunitat trans utilitza els recursos ideològics més fastigosos i immobilistes del patriarcat, que presenten les categories d'home i dona com les úniques imaginables i disponibles per a, respectivament, mascles i femelles. La patologització és també la raó d'existir de lleis com la Llei espanyola de Disfòria de Gènere la qual obliga a la gent trans a sotmetre's a un tractament hormonal amb conseqüències esterilitzadores i a un seguiment inquisidor per part de l'estat i la institució psiquiàtrica de totes les facetes de la vida d'aquella persona que pretén modificar el nom del seu document d'identitat per adaptar-lo millor a la seva identitat de gènere. La patologització, com a discurs, no es pot entendre de manera separada dels discursos homòfobs, transfòbics i sexistes. Estem fartes d'haver d'aguantar declaracions infames de membres d'aquesta onada ultraconservadora que assetja mitja Europa i els Països Catalans, que s'atreveixen a dir públicament que l'homosexualitat és una malaltia, com Duran i Lleida; o que declaren que les persones homosexuals haurien de tenir menys drets que les heterosexuals, com el bisbe de Solsona; o que ens il·luminen amb les seves declaracions sobre què és el que realment volem les dones, com Gallardón; o que directament encoratgen la violència física contra les dones, com l'imam de Terrassa.
Una segona raó que cal apuntar per a la significativitat d'aquesta diada del 28 de juny és que el darrer mes d'octubre va fer 30 anys que es va detectar el primer cas de sida a Barcelona a l'hospital de la Vall d'Hebron. Per una banda, cal denunciar que hi hagi estudis i institucions que encara parlin de “grups de risc”, és a dir, de col·lectius les persones membres dels quals són més susceptibles que altres d'esdevenir-ne portadores. No és la nostra pertinença a un o altre col·lectiu el que incrementa la possibilitat de topar-nos amb la sida; el que sí existeix són pràctiques de risc. Tot sovint, tant des de la dreta homòfoba com des d'alguns col·lectius d'homes gais, es cau en establir una falsa associació entre la sida i el “mascle gai”.Cal reforçar i replantejar l'educació sexual per augmentar la seva eficàcia.
Una de les causes d'aquesta perspectiva esbiaixada i incompleta sobre la sida cal anar-la a buscar a les mateixes entranyes del patriarcat, i és la invisibilització permanent dels cossos femenins i les pràctiques lèsbiques. Avui en dia, les dones, sent (o no) lesbianes, segueixen menystingudes de manera sistemàtica en molts discursos oficials i oficiosos sobre l'alliberament sexual i de gènere, així com en la publicitat i l'esfera pública generada pels mateixos negocis de l'ambient. Cal entendre que la discriminació cap a persones lesbianes és una discriminació específica i palpable fins i tot més enllà de les aparents fronteres ideològiques del patriarcat.
Aquest 28 de juny cal visibilitzar també i criticar ferotgement el fenomen de les migracions massives des de les comarques cap a les grans ciutats de persones lesbianes, gais, trans i intersex. El discurs irresponsable i la segregació geogràfica pregonada pels defensors de l'anomenat capitalisme rosa contribueix a un desenvolupament ineficaç i irregular del respecte social que mereixem la comunitat LGTI perquè la creació d'un gueto enmig d'una gran ciutat no permet que la comunitat LGTI gaudim dels mateixos drets i llibertats que la població heterosexual. La creació d'aquests oasis no és més que un miratge dissenyat per les persones que fan negoci de les nostres sexualitats, que és aquella mateixa gent que prefereix organitzar una festa del pride abans que acudir a la manifestació política històrica que s'organitza cada any a Barcelona, en motiu del 28 de juny.
Per acabar, és molt important situar aquest 28 de juny en un context de retallades econòmiques i socials dissenyada pels governs espanyol i catalans. El manteniment o l'ascens al poder de la dreta més retrògrada, tant al govern de l'estat espanyol com a les diferents administracions autonòmiques dels Països Catalans sota ocupació espanyola, ja ha propiciat, entre altres coses, el decret llei de retallades sanitàries, pel qual s'instaura el copagament farmacèutic i el fet que les persones sense papers quedin excloses d'assistència mèdica. És tracta d'una més de les mesures antiobreres que suposa un enorme retrocés en, per exemple, la lluita contra la sida. Un altre sector clau afectat per les retallades és l'ensenyament. És ben sabut per totes nosaltres que l'educació de les futures generacions en valors no homòfobs, no transfòbics, no sexistes... és quelcom d'importància cabdal de cara a la construcció d'una societat justa i sense discriminacions per raó d'identitat de gènere o opció sexual.
Des de l'Esquerra Independentista creiem en la confluència revolucionària de tots els fronts de lluita contra el patriarcat i el capitalisme i creiem en l'eradicació del sistema de sexe-gènere que construeix i subjuga cossos i identitats en un entramat social pervers que enfronta persones que tenen, al cap i a la fi, els mateixos interessos: la construcció d'una societat sense sexes, gèneres, ni classes socials; una societat on la lliure construcció, disseny i autoconcepció de cadascú no suposi una raó per discriminar ni ser discriminada per cap altra persona.
NO PASSARAN!
ATUREM L'OFENSIVA ULTRACONSERVADORA!
