Durant el cap de setmana van haver concentracions a Castelló, a Ripoll, a Olot, a Tortosa, a Valls, a Sant Celoni, a Alacant, a Pedreguer, a Vic, a Manresa, a Reus, a Cardedeu, a Figueres, a Sant Cugat, a Ontinyent, a Sitges, a Vilafranca del Penedès, a Caldes de Montbui, a La Garriga, a Berga, a Terrassa i a Igualada, a Banyoles, al barri barceloní de Gràcia, a València...
A Tortosa la convocatòria organitzada per Maulets i el SEPC va convocar un centenar i mig de persones, es van fer diversos parlaments i finalment una rondalla composada per gent de Vinaròs, Calig i Tortosa van fer una cantada de jotes. Durant la concentració nombroses persones es van autoinculpar i van donar suport econòmic a les persones encausades.
Cal denunciar el fort dispositiu policial que va haver-hi (uniformats o "secretes") els quals no van aconseguir intimidar ningú en la seua presència.
vídeos de la concentració:
Concentració antimonàrquica a Tortosa (1)
Concentració antimonàrquica a Tortosa (2)
Parlament del membre de l'Assemblea de Maulets:
Una vegada més, com portem fent quasi diàriament des dels fets de fa tres setmanes a Girona, la societat civil dels Països Catalans hem sortit al carrer per mostrar clarament lo nostre rebuig i la nostra solidaritat.
Lo nostre rebuig a la figura del rei Joan Carles I, màxim representant d'un dels estats ocupants dels Països Catalans, l'espanyol. Un personatge col·locat en el poder pel règim franquista, perpetuat per simulacres de cop d'estat i símbol orgullós de la unitat de l'artificial nació espanyola i de la Constitució, aquell text diví i immaculat. Símbol també d'un Estat que jutja i condemna joves per actes de resistència simbòlica com són les cremes de fotos, primer a Girona i després arreu dels PPCC. Un Estat que obliga a periodistes a violar lo secret professional i lliurar fotografies fetes com a part del seu treball. Un Estat que aplica sense cap mena de vergonya lleis absurdes i franquistes com Injurias a la Bandera -com bé saben los companys repressaliats de Montjuïc, a l'espera de judici per substituïr una bandera espanyola per una estelada el passat 25 d'abril, commemorant els 300 anys de l'ocupació espanyola, i a qui aprofitem per donar tot lo nostre suport- o Injurias a la Corona, com saben també les ja deu persones que han hagut de declarar a l'Audiencia Nacional de Madrid. Un Estat, en definitiva, profundament antidemocràtic i continuació del règim franquista que tan mort -deien!- havia quedat durant la sarcàsticament anomenada Transició Democràtica.
Rebutgem, sí, però també mos solidaritatzem. Mos solidaritzem en los repressaliats com a persones individuals i des de les diferents organitzacions que han organitzat i participat actes de suport. Mos solidaritzem des d'aquí, des de casa nostra, des de les Terres de l'Ebre, portant música i danses tradicionals, símbol de la resistència tot i els 300 anys que porta l'Estat Espanyol i els 348 del Francès intentant folkloritzar-mos, amagar-mos i destruïr-mos; símbol de la cultura popular que malgrat tot ha resistit durant estos segles. Solidaritat en forma de jóvens i adults, de dones i hómens, de sindicats estudiantils i organitzacions juvenils, de persones, en definitiva, compromeses en lo seu entorn i que apostem per avançar junts cap a uns Països Catalans units, reunificats, independents, sense classes socials, ecologistes i no patriarcals.
No mos enganyem: la repressió a totes les accions de rebuig que s'han fet no és gratuïta. Hi ha una raó al darrere, una raó evident i forta: tenen temor. Tenen temor, perquè saben que la seua disfressa és cada vegada més irreal, perquè saben que cada vegada som més els que veiem que lo món de benestar que mos han venut no és tal, i perquè també som més los que no mos conformem en lo que mos oferixen i que lluitem per canviar-ho. Perquè sabem allò que deia Miquel Martí i Pol, que tot està per fer, i tot és possible.
Així, la concentració d'avui no és sols una mostra de rebuig a la monarquia, al sistema jurídic i judicial espanyol i a l'Estat en general: és també un acte d'autoafirmació, la nostra manera de dir que els i les catalanes encara estem vius, que ho estarem molts més anys i que seguirem fotent canya als estats espanyols i francès, i a tots los seus representants.
Visca la terra!
