dilluns, 13 de maig del 2013

El jovent d’Arran Terra Alta apostem per un futur a la comarca allunyat del sistema capitalista

Crònica de la Jornada de desenvolupament, futur i alternatives per a la Terra Alta

El passat dissabte 11 de maig més d’una trentena de persones ompliren la Sala Polivalent del Pinell de Brai d’il·lusió i ganes de construir un futur millor per a la seua comarca. Convocats per Arran Terra Alta i amb la col·laboració de l’Ajuntament del Pinell, l’acte tenia com a objectiu fer una radiografia de l’estat socioeconòmic de la Terra Alta per poder saber i entendre d’on ve, en quina situació està i quines alternatives de futur hi ha.

La jornada estava distribuïda en tres ponències i la projecció d’un documental. La primera ponència la va encetar un membre d’Arran Terra Alta, fent la presentació de l’acte i exposant els objectius d’aquest: la necessitat que tenim de fer “una reflexió serena, aturar-se a pensar on estem, on volem anar i d’on venim” i convidant a utilitzar el “dret a decidir, amb un significat més ampli més enllà del nacional, també decidir sobre quin sistema econòmic i quin tipus de desenvolupament territorial volem”. A continuació, el periodista Xavier Garcia realitzà una introducció històrica, econòmica i filosòfica a la qüestió, exposant les arrels de l’actual crisi econòmica com també la situació de les Terres de l’Ebre. Seguidament, l’actual alcalde del Pinell de Brai Lluís Melich va exposar breument alguns punts d’un estudi de la comarca realitzat per Derruta, del qual ell en va ser coautor. La seua intervenció ajudà a comprendre les mancances de la comarca i també totes les seues potencialitats i les formes per poder explotar-les. També explicà l’aposta que s’havia fet des del consistori del Pinell, amb la proposta de “El Pinell de Brai més viu que mai”, una proposta en què treballen conjuntament tots els agents turístics del municipi.

A les dotze del migdia va començar la segona ponència dedicada a la defensa del territori. La primera intervenció anà a càrrec de Manolo Sanmartín, antic activista de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta (PDTA) i copropietari del Celler Bàrbara Forés. Sanmartín repassà l’origen de la lluita contra la mala gestió efectuada en la instal·lació de centrals eòliques a la comarca. Amb la intenció de donar una visió integral de la situació, va analitzar els diferents errors que des del punt de vista de la PDTA s’han comés, ja sigui des del punt de vista mediambiental, de la gestió econòmica, política i municipal per part dels diferents agents que van intervenir a l’hora de la implantació eòlica.

Després va ser el torn de Josep Sabaté, activista per la defensa del territori i ex-membre de l’organització Maulets, el qual va repassar cronològicament les lluites a les Terres de l’Ebre durant els últims tretze anys i les diferents causes que han fet de la defensa del territori un actiu clau per entendre la situació a casa nostra. Sabaté va voler emfatitzar sobre el que s’ha avançat durant estos últims deu anys i afirmà que “hem de deixar de fuetejar-nos; a les Terres de l’Ebre s’ha anat produint una resposta col·lectiva gens menyspreable i molts cops numèricament superior a la d’altres zones on a priori es té la sensació que existeix més mobilització social”.

Va cloure la ponència Júlia Urgell, membre de Jóvens de les Terres de l’Ebre, la qual va explicar la funció que té aquesta organització: un punt de trobada entre diferents joves del territori que es troben estudiant o treballant a Barcelona. Júlia va repassar les diferents etapes que ha viscut l’organització i va remarcar el canvi de discurs dels últims anys, anant més enllà de la defensa del territori i vinculant la lluita contra el sistema capitalista, apostant per un model social més just per a les persones i sostenible per al territori. També destacà l’èxit de la Bicicletada per les Terres de l’Ebre, que aquest any ja ha celebrat la tercera edició.

Ja a la tarda es va projectar el documental Interior de Paisatge, amb un posterior debat entre els assistents. Donada la composició variada del públic – empresaris, joves, regidors etc- el debat va servir per posar sobre la taula la necessitat que té la Terra Alta de plantar-se en bloc contra uns projectes que hipotequen el futur de la comarca. La idea més repetida durant el debat fou la de “posar el Priorat com a exemple de lluita, ja que és una comarca en la qual tots els agents econòmics van decidir quin model de comarca volien i quin no”.

Sent conscients de l’estat de la comarca començà la última ponència dedicada a les alternatives reals, la qual aplegà una cinquantena de persones. En primer lloc intervingué Jaume Castellà, membre de la Cooperativa d’energia verda Som Energia, la qual basa la seua actuació amb els principis de la transparència i el control democràtic, la participació financera de tots els socis, l’educació i la informació per promoure una nova cultura energètica i l’enfocament de treball per al benefici de la comunitat local. Castellà va voler destacar que “cal treballar molt en els projectes però l’economia social ja és avui en dia una alternativa gens menyspreable”. Va destacar també, l’augment de volum de feina que han tingut els darrers temps, fet que els ha portat a competir colze a colze amb les grans empreses. 


Va seguir la ponència Josep Manel Busqueta – membre del Seminari d’economia crítica Taifa-. L’economista va fer un repàs conceptual a les diferents alternatives que existeixen al capitalisme present. “No es tracta de dotar-nos d’un capitalisme de rostre humà, si no de fer possible un sistema completament alternatiu (...) les alternatives que proposem són possibles i realistes, el que cal és una forta voluntat per part de la població per portar-les a terme, i aconseguir el suficient poder polític i capacitat econòmica per fer-les realitat”.
El va seguir Joel Jové, regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Alfès, el qual va repassar les propostes que el seu grup municipal proposava com a programa electoral. El jove polític va voler transmetre al públic la idea que una gestió municipal basada en la radicalitat democràtica, la participació ciutadana, l’austeritat –entesa com a no llençar els diners- i honesta és més necessària que mai.

Va cloure la ponència en Guillem Fernàndez de Coop57 que és una cooperativa de serveis que destina els recursos propis a donar préstecs a projectes d’economia social que promoguin l’ocupació, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

La jornada va acabar en un debat on majoritàriament es va coincidir en la necessitat de fer conèixer públicament les reflexions i conclusions d’aquests tipus d’actes i passar a l’acció un cop més, per defensar l’economia i la societat de la Terra Alta vers les empreses especuladores i els polítics amb poca visió estratègica de la situació.
Des d’Arran Terra Alta estem molt satisfetes del conjunt de la jornada i estem disposades a seguir treballant colze a colze amb tots els col·lectius que treballen per un futur digne a la nostra comarca i apostant pels models allunyats del sistema capitalista que ens condueix a la misèria absoluta.

Només lluitant tenim futur!
Arran Terra Alta