dilluns, 5 de març del 2012

Dia de la dona treballadora 2012


Dissabte 10 de març a les 12h. acte del dia de la dona treballadora a la Plaça Barcelona (davant del Mercat de Tortosa)


El pròxim dissabte dia 10 de març, des del Casal Popular Panxampla i Maulets, s'ha convocat una concentració a les 12.00h a la plaça Barcelona (al Mercat de Tortosa), per commemorar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona.

L'acte consistirà en una "performance" en la qual volem denunciar les desigualtats encara existents, avui en dia, entre els homes i les dones, i les retallades en els serveis públics que són un perill per als drets de les dones.

Aquestes retallades, per exemple, en sanitat, en ensenyament, en les llars d'infants, en recursos per lluitar en contra la violència de gènere... repercuteixen directament en les condicions de vida de les dones, ja que malauradament, la nostra societat continua sent patriarcal i les tasques de la llar i la cura continuen recaient bàsicament en les dones i sense recolzament de les institucions. Sense una inversió en reeducació, aquesta crisi es pot convertir en excusa per relegar-nos de nou a l’àmbit privat.

Tot i els avanços que ha patit el país en les últimes dècades, que ha fet que les dones puguem accedir al mercat laboral seguim sent les dones les que majoritàriament ens fem càrrec de les tasques de la llar, no podem decidir lliurement vers el nostre cos i la maternitat, suportem pitjors condicions laborals i sacrifiquem la nostra carrera professional o temps lliure per criar.
 

Sota l’excusa de la crisis, estan retallant aquests serveis socials tant imprescindibles per garantir la igualtat d’oportunitats i drets entre homes i dones.

Per això us esperem a totes, el pròxim dissabte 10 de març a la Plaça Barcelona a les 12.00h.

En la lluita feminista, ni un pas enrere! No a les retallades!



 

Manifest unitari de l'esquerra independentista. 

Dia de la dona treballadora 2012

Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.
Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.
Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és esfereïdora.
Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.

 Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!

Esquerra Independentista